La fi del ramadà ens deixa amb aquella sensació feixuga i dura de quan un amic se’n va. La lleugeresa d’aquest mes subtil i agut és tan màgica que el retorn a la normalitat resulta un xic penós. El dol pesa, aquieta, dificulta les coses...
Els qui segueixen la via sufí estan bojament enamorats de Déu. Recorden a Déu constantment, l’invoquen, li canten, i li dediquen cada una de les seves accions, doncs saben que en realitat és Déu qui els les dedica a ells. A ells i a tothom. Déu ens ho dedica tot en tot moment: cada alè és un regal diví, cada batec és un regal diví, cada segon viscut és un regal diví. Els sufís ho saben, i per això estan bojament enamorats de Déu. Tot ve de Déu i...
Vaig abraçar l’islam dalt d’un vaixell que anava de Melilla a Almeria. Era setembre de 2006. Acceptar l’islam significava, entre moltes altres coses, deixar-me ajudar. L’islam m’oferia l‘empara que estava buscant: tornava a casa després d’un viatge que m’havia transformat per complet –m’havia iniciat en el camí sufí– i necessitava protecció. Em feia una certa por haver de tornar a casa i fer front al que món que m’esperava: les responsabilitats laborals, les persones amb qui coincidia, etcètera. Per poder-me centrar en la meva nova vida sense haver de deixar...
La commemoració dels 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans és qualsevol cosa menys una celebració. El genocidi de Gaza ens té corpresos i, francament, es fa difícil parlar de drets humans quan hi ha persones que no tenen ni tan sols el dret d’existir. De fet, quan es va aprovar la declaració, després de llargs debats i grans esforços per assolir consensos, la notícia no va destacar gaire, als diaris d’aleshores. El cert és que va passar força desapareguda, i em temo que avui segueixen igual...
La festa del sacrifici, eid al adha, commemora que Abraham renunciar al seu ego i va posar-lo al servei de la voluntat divina. El sacrifici d’Abraham simbolitza així l’esforç de tantes i tantes persones per ajustar la seva parcial i minúscula perspectiva individual, sovint ignorant i egoista, a una voluntat més gran i sàvia. En proclamar la unicitat de Déu, Abraham va recordar només hi ha una realitat, divina, i que tota l’existència beu d’una única font. Ser muslim vol dir mostrar-se disposat a que les pròpies accions se...
Tenim la realitat davant dels nassos –i també la sentim dins nostre!–, però això no vol dir que la coneguem bé. Tot el què nosaltres en sabem es basa en les experiències que tenim i en el discerniment que n’extraiem, però per molt riques i diverses siguin les nostres idees i experiències, sempre seran parcials. Tard o d’hora haurem de renunciar a la pretensió de conèixer del tot la realitat, perquè no la podem abastar. La realitat sempre ens supera. La realitat, en si mateixa, no és el que...
La música de la vida podrà agradar-nos més o menys, i semblar-nos poc o molt harmònica, però en cap no podem pretendre que quedi reduïda a un simple pentagrama: tot el que podem dir d’ella és, sempre, infinitament inferior al que ella és. La vida, malgrat ser plenament present aquí amb nosaltres, escapa a quedar reduïda a una cosa definible i concreta, abastable i tancada. Es podrà intentar transcriure el que la vida ens porta de moltes maneres, però en si mateixa sempre es mantindrà inabastable. La fenomenologia de...
El mes de Ramadà és un període en el qual els musulmans practiquen un dejuni diari que comença abans de l’alba i s’allarga fins a la posta de sol. És sabut que aquest dejuni implica l’abstinència de menjar i beure, però qui el realitza sap que comporta molt més que això. De fet, el significat del Ramadà té més a veure amb el que aporta que no pas amb el que treu. Ben mirat, no pren més que un petit resquitx de sosteniment material, cosa que una persona...
Per tothom és sabut que, des de fa ja un cert temps, les religions viuen un procés de decadència. Els centres de culte estan més buits que fa uns anys i les persones que hi assisteixen són, sovint, d’edat avançada. Però no és només que les comunitats estiguin envellides sinó que, sobretot, tenen dificultats per adaptar-se als temps que corren. La mateixa paraula religió genera un gran rebuig en moltes persones, tant creients com no creients, i fins hi tot hi ha qui desitja que el fenomen religiós...
Hi ha una presència inexplicable que passa de vida en vida. En si mateixa, no es mostra de cap manera, però pot percebre’s a través en les diferents formes de vida concreta, i és a través d’elles que es dona a conèixer. Aquesta presència no es pot cosificar ni aïllar de cap manera, però ho impregna tot. De fet, és gràcies a que es transmet que sorgeixen les noves vides. Sense aquesta presència, la vida no podria ser-hi, ni transformar-se, ni estendre’s. Com que en si mateixa no és aprehensible,...