Algú de vosaltres ha vist mai algun ésser viu que no pertanyi a cap espècie? - Sufi.cat
906
post-template-default,single,single-post,postid-906,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Algú de vosaltres ha vist mai algun ésser viu que no pertanyi a cap espècie?

Algú de vosaltres ha vist mai algun ésser viu que no pertanyi a cap espècie? Ho dic per allò de que estan en curs, evolucionant constantment, mudant d’espècie, sense arribar mai a convertir-se en exemplars finits. Però clar, jo miro totes les fotos d’animals que puc, i obro ben oberts els ulls sempre que estic a l’aire lliure, i m’adono que els exemplars que estan mudant no hi son mai enlloc, que tots pertànyen a una espècie o altra, i hi pertanyen d’una manera tan palmària que el nom reben, i cognom també, és en llatí, cosa que sembla indicar la seva pertinença a una categoria diferenciable de les altres.

Cada espècie és diferent a les altres de la mateixa manera que cada individu és diferent als altres: No hi ha ningú que estigui a mig camí entre si mateix i l’altre, i no hi ha exemplar que estigui a mig camí entre una espècie i l’altra. En moviment.

De fet, enlloc de parlar de l‘evolució de les espècies seria més pertinent parlar de l’evolució dels individus, perquè certs individus d’una espècie evolucionarien d’una manera, mentre que altres individus d’aquesta mateixa espècie evolucionarien d’una altra manera… En el marc de la teoria de l’evolució, l’espècie no pot funcionar com un pack. La noció d’espècie hauria de ser una cosa excepcional, en el si d’aquesta forma de desenvolupar-se.

En el marc de l’evolució dels individus, la paraula espècie hi hauria d’aparèixer poc sovint, i només ens alguns dels casos les nocions d’individu i d’espècie podrien conjunyir. És ben curiós que tots els individus evolucionin però que, simultàniament, tots formin part d’una espècie.

Això no treu que les espècies/els individus no es puguin adaptar a l’entorn, i tant que si. Aquesta és la gran aportació de Darwin. Els colibrís, per exemple, podran veure com creix el seu bec i gràcies a això esdevenen la única espècie capaç de beure el nèctar de certes plantes vermelles. Potser els humans perdrem els dits dels peus, i tindrem peus com pales, vés a saber, i els nostres caps seran en forma d’ou. Ni idea. El què si que sé és que mai cap ésser viu ha mort essent d’una espècie diferent a la qual pertanyia en néixer, ni cap mare ha parit a un animal d’una espècie diferent a la seva pròpia.

I no anar a dir allò de que per explicar l’evolució cal tenir en compte un llarg període temps, que cal mirar mooolt enrere, i que només amb aquesta immensa perspectiva temporal es pot contemplar l’evolució. Perquè? Doncs simplement perquè avui a la Terra hi conviuen prous éssers com per comprovar que cap escapa a una categoria concreta. Si la teoria és certa, els individus de cap espècie també hi haurien de ser, ara i aquí. De fet, haurien de ser majoria, i l’excepció seria pertànyer a una categoria definible. Els que diuen que venim del mico saben bé que els micos encara existeixen avui. I bé, aleshores potser cal preguntar-los perquè si avui efectivament hi ha micos, i també hi ha éssers humans, perquè caram no hi son els individus que fan de pont entre els micos i els humans. ¿On estan els micos que estan a punt d’esdevenir humans, i on estan els humans que son fills i néts dels micos? ¿On estan els individus que cursen entre una espècie i una altra i justifiquen la teoria de l’evolució, ara i aquí?

 

#pseudociència

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies