31 Oct Amb les cames o amb el cap

Qui no té cap, que tingui cames
dita popular

Pots triar si fer les coses amb les cames o amb el cap, o amb totes dues coses. Si les fas sols amb les cames potser les faràs molt ràpid, perquè hi arribaràs abans, però et mancarà el seny necessari per actuar amb el criteri que et fa falta.

Si les fas només amb el cap, en canvi, potser tindràs primer moments de dubte, però quan arribis a fer-te les preguntes pertinents t’adonaràs que una pregunta ben formulada indica que ja en saps una alguna cosa, de la resposta.

Tanmateix, les cames et poden portar a veure quelcom que el cap no podria entendre per si mateix, sense moure’s, de manera que una cosa no treu l’altra, i per això cap d’aquestes dues maneres de fer no podria mai excloure l’altra.

Amb les cames o amb el cap

Pots triar si fer anar les cames o el cap, deia, o pots triar fer totes dues coses. El que no pots triar, però, és quan escoltes el teu cor: aleshores el missatge és evident, no deixa lloc a l’elecció, ni al dubte ni a la prova, i s’activa tot de cop. Tant el cap com les cames dirigeixen els seus actes cap a una mateixa direcció.

La dicotomia no està pas entre el cap i el cor, això és confondre al personal. La dicotomia, si voleu, està entre el cap i els peus –el dalt i el baix, el cel i la terra, la rodona i el quadrat–, o entre la panxa i l’esquena –el davant i el darrera, la llum i la foscor, el conegut i l’inconegut–, és a dir, entre el yin i el yang –l’acció i la contemplació, el dur i el tou, el rígid i el flexible–.

El cor és el centre d’equilibri, el xacra del mig, la sensació evident i efectiva, la percepció tinguda irrefutable, i les veritats de les quals parla son evidents i innegables, no son de les que han de ser demostrades o comprovades: son tan reals que no necessiten prova. Només cal que siguin recordades, per tal que les cames i el cap secundin el missatge que proclama.

La veu del cor

La veu del cor s’activa quan et fan un petó i t’agrada, o quan t’insulten i et molesta. La veu del cor parla un llenguatge intel·ligible i intransferible, personalitzat i eloqüent.

El llenguatge del cor és evident, senzill, directe, i tant les cames com el cap ens ajuden a comprendre’l. Del que es tracta és de posar les altres coses per sota seu. És aleshores que podem dir que tot anirà bé. Si no ho fem, en canvi, és evident que tot anirà malament.