29 Oct Aniria bé

Aniria molt bé que científics de reconegut prestigi, reputats experts amb veu autoritzada, reconeguessin públicament i de manera clara que el Big Bang no es pot demostrar, que l’origen de la vida no és explicable de manera lògica i coherent (és a dir, que segueix resultant miraculós), i que l’evolució de les espècies, com a teoria, està en una fase embrionària. És a dir, que de moment és una hipòtesi, i que no per inspirada o evocadora ha de quedar eximida d’aquella demostració que el rigor científic reclama per considerar provada una teoria.

També seria bo que, entre tots, ens reconeguéssim que considerar que la vida pot aparèixer de la no vida, que la consciència pot sorgir de la no consciència i el sentit, per atzar, del sense sentit, és allò que s’anomena tenir una creença. I també ens hem de reconèixer que no passa res per tenir-ne, de creences, perquè en tant que no tot pot passar pel prisma de l’evidència científica, la creença és inevitable. De fet, la creença prové de la imaginació, i la imaginació obre les portes al coneixement empíric. És bo i fructífer, per tant, que poguem creure i imaginar.

De la mateixa mateixa manera que existeix la destresa també hi ha la sorpresa, i de la mateixa manera que existeix la certesa també hi ha la creença. No veig on està el problema. Perquè se les rebutja tant, a les creences?

Aniria molt bé que, en tot aquell camí que cerca la veritat i el coneixement, la sinceritat hi fos present com un requisit indispensable, juntament amb la humilitat. No passa res si hem de baixar del burro i reconèixer que hi ha coses que, dissortadament, no les sabem, i que, simplement, les podem creure o no creure.

Aniria bé fer-ho.