12 Set Assaborint la victòria… sense haver guanyat res

La victòria més gran és poder sentir la força de la vida a través del propi cos. No hi ha plaer més grat que adonar-se que la vida és perceptible des de dins, sentir-la profundament, i assaborir-la a tot arreu, a cada instant.

No hi ha res que produeixi major alegria que captar que no és que la vida ens travessi a nosaltres, i ens insufli el seu alè vivificador, només, sinó que som nosaltres els qui passem a través seu, perquè tot és d’ella i sempre estem a les seves mans.

No hi ha res més gran que el fet de saber que la vida es pot penetrar, i sentir-la plenament, i que per fer-ho hom no ha de fer res més que regalar-se, entregar-se, donar-se… i deixar que sigui allò que ja està essent: el sabor de la vida és plaent perquè sí, el seu gaudi és gratuït, la seva presència és impagable.

Bé, és gratuït per qui, en justa compensació, també s’entrega i es regala plenament. Qui no es dona del tot no pot rebre-ho tot. Cal buidar-se, plenament, per a poder sentir la plenitud. Cal deixar de veure’s com un incident col·lateral per assolir una vida original i veritable. Cal renunciar a tota relativitat per pressentir l’absolutesa. Cal deixar de voler ser algú per poder arribar a sentir-se satisfet com ningú.

Quan un s’adona que la vida no li és pròpia es produeix un canvi de perspectiva de 180 graus: Comprèn que és l’ésser que viu qui pertany a la Vida, i no a la inversa. Immediatament, inevitablement, aquest individu entrega tot el que considerava que li pertanyia a la força que ho ha promogut i realitzat. Ho dona tot i es dona del tot, perquè sap que tot li ha estat donat i que res li pertany en propietat.

L’artífex de la vida no és qui en gaudeix sinó qui l’origina –el que la manté–. Qui en gaudeix, però, en gaudeix amb delit, valgui la redundància, i aquest és el regal que la Vida fa a la vida, insuperable i total, absolut i innegable, impagable i meravellós.

És per això que, quan s’ha girat la truita, tot allò que podia semblar trist es torna immensa alegria: no cal pas haver guanyat res per sentir-se victoriós, n’hi ha prou amb ser conscient de que la vida és viva, i que per ser viscuda no demana res que no tingui. La vida dona allò que es necessita per viure-la.

Sense que haguem hagut de guanyar-nos res, la vida ens ho ha donat tot. Quin premi podria ser més valuós? Celebrem-ho amb alegria, doncs, i assaborim la victòria, que aquesta victòria no ens ha costat res i ens ho ha donat tot.