–Només puc meditar quan estic bé, li dius. Quan estic relaxada, quan estic en pau. –Però meditar precisament serveix per estar en pau, et respon. Perquè no proves de fer-ho quan les coses no flueixen gaire? –És que ens aquests moments no em surt. –Què no et surt? –Meditar. –No és que no et surti...
Et miro amb atenció i prenc consciència, mentre t’observo, del milió de coses que deu haver-hi entre tu i jo. Sé que entre els teus ulls i els meus hi ha un abisme. Ho sé, i no m’importa gens, perquè sé que res pot evitar que les nostres mirades es trobin, i que quan ho facin la nostra complicitat sigui del tot plena. Res pot fer que em senti realment lluny de tu, perquè quan et miro la teva presència m’omple. Res del que s’interposa entre tu i jo...
Considerar els fets separadament, aïllar-los entre si, serveix bàsicament per comprovar llur mútua interrelació i constatar que per si sols no són res. Tenir constància de la interrelació de tot plegat serveix per meravellar-se de la magnitud d’un vincle del qual res pot escapar-se. Malgrat no el veiem, o precisament pel fet que no el podem veure, aquest vincle ens resulta meravellós. De poc serveix prestar atenció als fenòmens sense atendre a les trames, als processos en el marc dels quals tenen lloc. De poc serveix tenir en consideració les...
Som els continuadors d’una història molt bonica. Estem aquí per donar-li continuïtat al que altres han començat abans, molt abans que nosaltres arribéssim a aquest món. Poder agafar-los el relleu, i acceptar el repte de prosseguir amb les seves tasques, és motiu d’un gran orgull. S’han fet tantes i tantes coses boniques al llarg de la història...
Quan et realitzis t’adonaràs que qui es realitza no ets tu, sinó la realitat mateixa. No en va la realització és quelcom que té a veure amb la realitat, i amb res més que la realitat. Quan la realització té lloc allò que no és real desapareix. Ara bé, perquè la realitat s’expressi, es mostri i resulti aprehensible, cal que sigui tu qui es realitza. Cal que esdevingui qui realment ets o has de ser, ja que sense la teva realització no es podria gaudir de la manifestació de...
El missatge de l’Arcadi era molt crític. Realment contundent i punyent. Al mateix temps, era un discurs molt esperançador. Les conferències que donava i els articles que escrivia posaven de manifest que aquest món està travessant una situació –diguem-ne– força fosca, però ho deia d’una manera que il·luminava l’auditori. La tragèdia del sense sentit no ens podrà treure els somriures. Mentre retratava una realitat crua i freda en palesava una de càlida i amable. Es limitava a descriure les coses tal com les veia: Pintava un escenari molt negre...
Yinyang és la teoria científica de la correlativitat. Tot està interconnectat. Tot està en correlació. Tot s’afecta mútuament, poc o molt. Res queda mai al marge de res. La teoria del yinyang és la de l’aleteig de la papallona. El simple aleteig d’una papallona pot sentir-se a l’altra banda del món, diu la dita. Cada moviment té un impacte, i aquest impacte té repercussions en el conjunt del món. L’univers no és un escenari extern. Si canvien les diferents peces que formen un món canvia el món sencer.La unitat...
De totes les coses que hi ha al món, no en conec cap que no hagi creat en la meva consciència. El que existeix, des del meu punt de vista, és allò a que jo sóc capaç d’atorgar existència. Dit d’una altra manera: no podem conèixer res que no passi per la nostra consciencia. No podem conèixer allò que ens passa desapercebut. Amb això vull dir que l’únic que existeix, per mi, és i serà sempre allò que jo consideri que existeix. Des del meu humil punt de vista...
És obvi que estar concentrat (en quelcom) significa estar desconcentrat (desatenent altes coses), de manera que tot allò que pugui tenir de bo concentrar-se ho pot tenir també de dolent. En funció de si els fenòmens que considerem importants succeeixen en el marc d’allò a que prestem atenció (o tenen lloc en allò que desatenem) ens semblarà que estem ben ubicats (per respondre adequadament a les circumstancies), o no.Estar concentrat no és estat atent Prestar atenció, per contra, és quelcom molt diferent a concentrar-se. Implica no focalitzar i obrir-se a...
Soc un punk pijo, un revolucionari conservador. Un esquerrà que sempre dona la ma dreta, un activista per passiva. Un solitari molt sociable. Soc un creient materialista, insensible empàtic, impacient perseverant. Un ciutadà del món molt arrelat a la seva terra, que ni tan sols sap quina és. Soc un nòmada sedentari que s’endú les serves pertinences arreu on va, per no tenir por, però que no té res i que aixeca el vol del tan lleuger que va. M’agrada molt tocar de peus a terra. Soc una persona molt...