sufi.cat
42
archive,paged,author,author-arnauok,author-42,paged-27,author-paged-27,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Naturalesa, Testimoniatges, Transformació social, Vida / 22.10.2020

Una bona teoria és allò que s’obté després d’anys de pràctica. No podem pretendre que el coneixement ens arribi abans que l’experiència. Primer han de succeir-nos coses, després, podem mirar d’explicar-nos-les. Creure que la teoria ha d’anticipar a la pràctica és una mica com pensar que primer ens han de donar les respostes i després hem de plantejar-nos les preguntes. El món funciona molt així, avui en dia: aprendre, avui en dia, vol dir acumular les respostes a les preguntes que altres persones s’han formulat abans. Qui és més llest,...

Escrits curts, Naturalesa, Terminologia, Transformació social, Vida / 20.10.2020

Diumenge 25 a les 2:35 ha nascut la Bet, una nena preciosa que ha regalat 3.100 grams d’alegries a l’Abril, la seva mare soltera. Al mateix hospital, una hora després, també a les 2:35, ha nascut l’Abel, fill del Juli i l’Agos, que s’han posat igual de contents que la mare de la Bel en veure que també es feia realitat aquest gran somni. Tant la Bet com l’Abel han nascut a les 2:35, tot i que ho han fet amb una hora de diferència. La culpa no és...

Amor, Déu, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Perplexitat, Quran, Vida / 20.10.2020

Tard o d’hora arriba l’hora de la veritat. Tard o d’hora, arriba el moment de passar comptes. Tard o d’hora, toca a reconèixer la veritat, mirar-la de cara. Admetre allò que no hem volgut acceptar. Deixar d’apartar de davant nostre allò que ens pensat que ens feia nosa. Fora màscares! La veritat mereix ser proclamada a viva veu. Prou mentides! El món ja n’està prou ple, de falsedats. No li seguim més el joc a l’agonia. Recuperem l’essència natural de tot plegat, permetem que aflori de per si el...

Creença, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 19.10.2020

Ningú no representa a ningú. Ningú pot donar la cara per ningú. Com a mínim, no pot fer-ho de manera completa o definitiva, perquè cada criatura gaudeix d’una unicitat que la converteix en un ésser únic, irrepetible. El què hi ha dins seu resulta en certa manera inconcebible als ulls dels altres. Tot es manifesta en si mateix i per si mateix. Cada forma de manifestació presenta unes peculiaritats que li son particulars i exclusives. Tot es justifica, per tant, en si mateix, perquè si existeix quelcom deu ser...

Naturalesa, Transformació social, Vida / 18.10.2020

Els diners no tenen amo, o no n’haurien de tenir. No té cap sentit que els diners siguin de ningú, perquè són un bé d’us, com l’aire que respirem o l’aigua que bevem. Arriba i se’n va. El fem servir i ens beneficiem, però no es nostre, perquè se’n torna a anar tal com ha vingut. Aquesta és la gràcia del diner, i per això li serveix a tothom. Si s’atura no funciona pel que ha de servir. Els diners són útils quan són un bé que facilita l’intercanvi. El...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 16.10.2020

Són llibres sagrats aquells en els quals literalitat és sinònim de profunditat. Hom acostuma a pensar que literalitat implica superficialitat, i que la profunditat és allò que se li dóna al text quan se l’interpreta. Això és el què els passa als escrits que gaudeixen de poca inspiració, en efecte, però en el cas dels llibres sagrats el què passa és justament el contrari: la pròpia literalitat conté un cos de significacions i operativitats tan ampli que desborden al lector. El despullen, el desarmen i el transformen. El llibre...

Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 13.10.2020

El cel de Capafonts no té res a veure amb el de Barcelona, em dic quan aixeco el cap i veig un cel cobert d’estrelles. Capafonts, al mig de les muntanyes de Prades, és un enclavament privilegiat per veure les estrelles. Aquí la contaminació lumínica és mínima. I el silenci també hi ajuda, constato, i la quietud que hi regna… perquè per contemplar aquesta bellesa cal aturar-se i esguardar, i això pot fer-se molt millor si no s’està rodejat d’estrès. M’aturo a contemplar-les i de seguida identifico les quatres constel·lacions...

Creença, Interioritat, Transformació social, Vida / 07.10.2020

La llibertat de consciència és un dret individual universal. Es tracta d’un dels drets més transversals que hi ha, perquè la seva absència pot afectar a persones de tota mena: rics i pobres, europeus i no europeus, blancs i no blancs. Qualsevol persona, en qualsevol moment, pot veure’s en la situació que se li restringeix el dret a expressar-se lliurement, si la seva opinió o creença no és respectada. Aquest dret no se li restringeix a persones d’una determinada condició o amb una determinada dificultat, sinó que es tracta...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 07.10.2020

Quan no entenem el sentit de les coses és que la seva lògica és més profunda del que assolim a penetrar, o tan oberta que no ens pensem que se la pot destapar. Quan no entenem el sentit de les coses succeeix quelcom meravellós: la realitat ens mostra una dimensió que ens era desconeguda. És el moment d’obrir-nos a les profunditats, a les alçades, i de deixar-se portar. És el moment d’entregar la situació a l’inconeguda força que es presenta i autoritzar-la a proposar. Tot i que ens sembli incongruent....

Entrevistes, Espiritualitat, Festival Diàlegs BCN, Islam, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 06.10.2020

Entrevista a lale.cat el 2 d'octubre de 2020   A la pàgina web d’Adalil llegim: “Si realment volem reconstruir i transformar el món que ens envolta, hem de començar per nosaltres mateixos. Només així, des del cor, podem crear ponts reals i fer florir l’enteniment, la tolerància i la convivència” Per què trieu la paraula Adalil? — Adalil es una paraula catalana d’origen àrab. Si bé el significat en català ha quedat “en la persona que coneix el camí”, en àrab són “les marques o els senyals que ens indiquen el camí”....

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies