De vegades, quan em desperto, penso que la mort deu ser quelcom semblant als somnis.Però al cap d’una estona, quan ja m’he activat, penso que no. És la vida la que és com els somnis: Canviant, variable, delicada...
Després de deu minuts de meditació dhikr en grup ens vam quedar en silenci.Al cap d’una estona vam anar obrint els ulls i les nostres mirades es van creuar. Ningú s'atrevia a trencar-lo, aquell silenci. Això ho vam poder constatar tots. Sense mediar paraula, sabíem que, tot i que cadascú ho sentia una manera diferent, tots sentíem el mateix. I també sabíem que mai tindríem paraules per dir què era… encara que sempre tindríem el record d’aquell estat, ja que era ben palès, assaborible, recognoscible.Aquell silenci aportava un...
Heu meditat mai en grup? Com us heu sentit després de fer-ho? Heu sentit que connectaveu amb els altres? Després de meditar, heu compartit una estona amb els altres participants, i heu debatut amb ells sobre alguna qüestió? Potser haureu sentit que us aveníeu perfectament, tot i tractar-se persones amb posicionaments molt allunyats als vostres.Si és aixi, potser aleshores us heu preguntat...
Del què es tracta és de trobar un estat.En l’espiritualitat, no importa gaire el què o el com, si s’assoleix l’estat, que és allò que els sufís anomenen el sabor.Degustar el sabor és el què; assaborint-lo és el com. Res més. No cal preguntar-se excessivament pel què i pel com, perquè aleshores hom pot arribar a perdre’s en aquest què i en aquest com. El sabor de l'espiritualitatMés que el mètode i la cosa, doncs, del què es tracta és d’allò que aquest mètode o aquesta cosa aporten: l’estat,...
L'espiritualitat es una realitat observable en totes i cada una de les coses… però també en si mateixa.L’espiritualitat és, en efecte, quelcom perceptible en si mateix: es palpa i s’escolta, es veu i es degusta. Això ho defensen els sufís –i moltes altres persones de diferents tradicions espirituals–, encara que potser no tots els musulmans –o cristians...
Volem canviar el món, però no per tal de canviar la naturalesa de les coses, ja que tot l’existent té el séu sentit i la seva bellesa, sinó justament per ressaltar aquesta part tan bella i significativa de les coses que, certament, no sempre resulta evident.No hi ha, en el món, una cosa millor que una altra, però sí que n’hi ha que, per una o altra raó, expressen millor la seva naturalesa essencial i causen admiració, mentre que d’altres es mostren corrompudes i ensenyen la seva pitjor...
Per sortir del pou primer cal que baixi fins a trobar l’aigua.Sortir-ne, sinó, no té cap sentitPensament inspirat en l'Yijing Potser un emprengui un camí espiritual buscant grans certeses, i s’adoni, poc a poc, que més aviat el què troba són dubtes i, potser sí, alguna petita espurna de llum.En un món canviant, res és definitiu, i cap veritat roman perllongadament. Al llarg del seu curs, tant el caminant com el propi camí canvien. Allò que resultava veraç i definitiu en una etapa resulta irrellevant o fins i tot...
Sento culpa i dubte. M’enfado. Com en sóc de pobre!...
