Arxius de Amor - Pàgina 6 de 27 - Sufi.cat
534
archive,paged,category,category-amor,category-534,paged-6,category-paged-6,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 01.09.2021

Les empreses fan veure assumeixen compromisos econòmics, socials i mediambientals, però només fan canvis aparents. Els països es vesteixen de democràcia, però la societat es regeix per unes lleis molts desiguals. Em miro el món i sembla que els humans vulguem menar-lo a la seva plena destrucció. De petit em deien que la Terra era el planeta blau. A mi m’agradava destacar-hi el verd, perquè la vegetació em remet indefectiblement a vida. Ara que ja sóc gran, però, em penso que en aquest món hi predominen el gris i...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Transformació social, Vida / 01.09.2021

El políticament correcte és respectar a l’altre. Esforçar-se per entendre’l, acceptar que sigui tal com és i arribar estimar-lo, en canvi, és ja una qüestió de compromís personal que va molt més enllà. La societat ens demana que ens comportem com a bones persones, en efecte, però no ens obliga ser-ho realment. Amb fer veure que som bons ja en tenim prou per funcionar socialment. El món d’avui en dia és fet d’aparences i mancat de veritats profundes. Les persones (i entitats i administracions i empreses...

Amor, Creença, Déu, Islam, Naturalesa, Vida / 29.08.2021

Hi ha musulmans que no son creients. No arriben a ser-ho, per molt que prediquen l’Islam i potser fins i tot el practiquen. Una cosa és ser muslim (musulmà) i una altra cosa és ser mumin (creient). Els creients, muminin, més enllà de si són musulmans o no, estimen la creació perquè admiren al creador. Es meravellen de tot el que veuen –mirin a la dreta o a l’esquerra– perquè ho entenen com un prodigi inexplicable. El creient és creient perquè sap que la força creadora de la naturalesa...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 26.08.2021

Confinar-se en un mateix és tancar els ulls, o deixar-los entreoberts, i recloure’s a escoltar el propi cos. És observar els gestos que realitza, i adonar-se que estan relacionats amb l’estat d’ànim i les actituds. Els moviments que fem, lluny de ser arbitraris, expressen un caràcter, fan visible un estat intern. Confinar-se en un mateix és obrir-se a gaudir –vet aquí què aporta això de l’auto-indagació!–, perquè sempre que reconnectem amb l’espai d’interioritat anomenat cor l’alegria brolla de manera natural: Al nostre cos li agrada tant que ens l’escoltem...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 18.08.2021

Divergència implica diferència, però també relació. La divergència és sempre “en relació a”, i això vol dir que té en compte allò de que divergeix. Només es pot divergir de l’altre si se’l té en compte. La divergència en si no té perquè portar a cap discussió o desavinença, sinó que simplement és expressió d’una diversitat connatural al món. Si les divergències porten al conflicte és perquè les posicions divergents no han sabut trobar el seu encaix. Crec que el mal en encaix es produeix quan s’oblida que la...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 14.08.2021

El sufisme és una espiritualitat universal. Està a l’abast de tothom i s’adapta a les característiques de cadascú. No té a veure amb unes formes culturals determinades, ni s’expressa en una sola llengua, ni té a veure amb un lloc concret. El sufisme posa de manifest el que és inherent a tothom, i li dona visibilitat d’una manera clara i perceptible. És una espiritualitat viva, molt viva. Els seus mètodes –o ritus o exercicis espirituals– són simples i eficaços. Practicar-lo és senzill, i per contra l’efecte que produeixen és...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 13.08.2021

Just du’a: Senzillament, demana-ho. Però fes-ho de cor, segur de que les teves intencions són sinceres i realistes. No vulguis tergiversar la realitat.L’ablució Dedica un temps a netejar bé la teva pell amb aigua clara i, mentre ho fas, observa que el teu cos també es renta per dins. Realitza l’ablució a consciència. Deixa que l’aigua s’endugui totes les impureses. Després, quan percebis que a dins teu ja no hi queda res d’artificial, demana. Suplica. Fes la du’a. Suplica, doncs, i proclama amb claredat aquell desig que creus que és...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 23.07.2021

Un ha de ser coherent amb si mateix, no pas amb els altres. Tots tenim, per dir-ho d’alguna manera, una lògica interna pròpia, i si cedim a la dels altres, la nostra lògica –i també la nostra salut– se’n ressent. El nostre benestar depèn, sobretot, de que siguem coherents amb nosaltres mateixos. Del que es tracta, per viure bé i en pau, de manera saludable, és de que siguem fidels amb el que prediquem, que siguem conseqüents amb els compromisos que assumim, que acceptem les emocions que sentim i...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 17.07.2021

La immediatesa és una constant indefugible. Tot el que percebem és immediat. L’instant és l'únic que ens garanteix la vivència d’allò absolutament real. Tant és així, que no existeix cap altra cosa: No hi ha res que no sigui immeditat, que no tingui lloc en el moment present. Només existeix el temps que es pot viure, que es viu. No tenim res més que el temps viscut. Cada moment, sigui quina sigui la situació donada, ens presenta allò que forma part d’aquell instant precís, que l’acompanya i el conforma i...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Narrativa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 11.07.2021

Tanco els ulls. Estrenyo fort les parpelles, les frego amb les dits. Acaricio els globus oculars. Un anell de llum apareix al mig d’aquest bast camp de visió que els ulls closos em permeten tenir. Tancar els ulls no vol pas dir no veure-hi, penso. Tancar els ulls és obrir-se a un espai obert indefinit al qual hi apareixen tot de llums misterioses. No se si són fruit de la meva imaginació, a mi més aviat se’m mostren com un do, com si em vinguessin regalades, com si provinguessin...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies