Arxius de Déu - Pàgina 11 de 18 - Sufi.cat
355
archive,paged,category,category-deu,category-355,paged-11,category-paged-11,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Déu, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 03.07.2020

Les coses no surten soles. Els fenòmens que veiem no sorgeixen del no res. Cal una idea perquè sorgeixi una paraula, cal una intuïció per efectuar una mirada, cal un esforç per produir un moviment, cal un desig perquè aparegui una nova criatura. No som capaços de comprendre com s’originen els processos, però sabem que requerim que s’activi un intangible per tal s’articuli un fet tangible.La immaterialitat de la pre-existència La immaterialitat no és sempre un no-res. De vegades és un principi, una força –un element espiritual, si ho voleu–...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Perplexitat, Quran, Religió, Terminologia, Vida / 01.07.2020

L’islam no és una religió, és una manera de fer. Segons el propi Alcorà, els muslims no són el que avui coneixem per musulmans. Els muslims són gent de diferents tradicions religioses, que pertanyen a pobles diferents, amb diferents cultures i llengües. Tot ells, això sí, actuen en connivència amb un mateix principi rector. És la subjecció a aquest principi el que les converteix en muslims, musulmanes. Les persones muslims són exponents de la diversitat del món. No són idèntiques entre si, pertanyen a tots els pobles i cultures....

Déu, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia, Vida / 29.06.2020

La paradoxa de l’islam ens diu que Déu queda al marge del món, però que el món no queda al marge de Déu. L’univers sencer és expressió de les essències de la divinitat. L’existència permet que la divinitat s’expressi en un pla físic, material, i pugui ser reconeguda i contemplada, existenciada i vivificada… sense que ella deixi de ser, al mateix temps, la transcendència pura que sempre és. Arribar a entendre el significat d’aquesta paradoxa no és fàcil. La nostra ment ho considera una contradicció. Cal entendre-ho segons la...

Creença, Déu, Islam, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia / 24.06.2020

A la Blanca, per la seva entrega  La ilaha illa Allah és una de les oracions més recurrent en l’islam. En la seva forma escrita, apareix cal·ligrafiada en les parets de milers de mesquites. En forma oral, és recitada tant en veu alta i baixa per musulmans d’arreu del món. En els cercles de dhikr, la meditació sufí, per exemple, no hi ha frase que sigui més repetida que aquesta. La ilaha illa Allah és una presència que apareix constantment a la ment i a la boca dels musulmans com...

Creença, Déu, Islam, Meditació, Naturalesa, Terminologia, Transformació social / 13.06.2020

La salat és coneguda com l’oració dels musulmans. Crec que aquesta definició no ofereix una descripció prou completa de l’acte en qüestió. La salat és quelcom més que una oració, fer una salat no és només resar. Miraré d’explicar-me. Salat és un instant breu però freqüent, subtil però intens, en el qual el musulmà deixa de banda les seves coses i s’orienta cap a Déu. Posa el focus en la divinitat i s’agenolla davant seu en senyal de respecte. Amb la salat es para el món: s’atura l’activitat mundanal...

Déu, Espiritualitat, Perplexitat, Vida / 06.06.2020

Que es faci la llum, oh esplendor radiant, per tal que podem veure les coses tal com son! Que la realitat se’ns mostri clara i diàfana! Que les ombres i els eclipsis es mantinguin en la seva justa posició i no s’apropiïn de les nostres decisions i dels nostres punts de vista! Que el nostre criteri es regeixi per la llum i la claredat, que la lucidesa ens inspiri. Que l’evidència se’ns mostri, que la transparència ens acompanyi i ens ajudi a evitar que la mentida es filtri en...

Déu, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 04.06.2020

Diuen que la via espiritual és un camí que porta a apreciar, progressivament, la sacralitat i la bellesa en tot. Diuen, els mestres, que el món és bell, just, coherent. Les coses tenen un sentit, diuen, encara que no sempre siguem capaços d’apreciar-ho. Tot es regeix per un ordre natural. Una cadència, lògica i harmònica, es desplega rítmicament i de manera incessant, fent que tot sigui el que ha de ser. És cert, que la realitat és tal com ha ser? És realment bella, si l’apreciem tal com és,...

Creença, Déu, Islam, Perplexitat, Quran, Terminologia / 03.06.2020

Certament, de Déu som i a Déu tornem. Alcorà, 2:156La paradoxa és a la base mateix de l’islam i de totes les tradicions espirituals. Paradoxal és, també, la meta a la qual apunten. L’estat de consciència espiritual transcendeix el del pensament racional, sense contradir-lo, i per evocar-lo cal recórrer a frases aparentment contradictòries entre si. Perquè? Doncs perquè la lògica espiritual és capaç d’abastar els contraris i integrar-los en un sol corpus de coneixement. La unicitat és la premissa de totes tradicions espirituals, i la unitat on tot té cabuda...

Déu, Interioritat, Perplexitat, Terminologia, Vida / 01.06.2020

A dins nostre hi habita quelcom que no podem veure o definir. Ni tan sols podem percebre-ho o copsar-ho. Però sí que en podem tenir constància. Ho podem reconèixer i apreciar. Es tracta de la consciència: No podem notar-la ni sentir, perquè no té forma ni presència, però sí que ens en podem adonar de que en tenim. La consciència és una capacitat inherent a la vida. Però és interna i imperceptible, subtil. D’ella només tenim consciència, valgui la redundància, gràcies a que tenim consciència d’altres coses. De la consciència...

Déu, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Testimoniatges, Vida / 14.05.2020

El pensament antecedeix la manifestació: si és pur, si prové de la font, si és inspirat per ella, aleshores el pensament es realitza. La font és viva, tot sorgeix d’ella.  Quan decreta l’existència d’una cosa, diu tan sols: “sigues!”, i té lloc. Alcorà, 36:82  La font és viva, tot sorgeix d’ella Abans que es manifestin les coses, la font les anuncia. La mateixa font que les genera les proclama, i en fer-ho les decreta. Si estàs alerta, podràs percebre com les xiva. Si saps escoltar, podràs percebre que una pista ens les avisa,...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies