L’espiritualitat pot ser entesa com un procés en el qual allò subtil i intangible pren cos fins que esdevé perceptible, i allò dens, pesat i feixuc s’alleuja i es difumina. ...
Hi havia una vegada un voluntariós erudit, mogut per una inesgotable fam de coneixement, que va anar a trobar al mestre sufí Hamza Al-Qadiri Boutchich, i quan aquest el va rebre, li va exposar la raó de la seva visita: He viatjat per molts països, he visitat a grans mestres espirituals, i a tots ells els he preguntat el secret de la seva ensenyança espiritual. Voldria que em digués quin és el secret que vostè transmet als seus deixebles.Sayyed Hamza va assentir, i al cap d’una estona va...
Crec que ja ho entenc. M’ha costat molt però crec que finalment he entès què vol dir perdonar: perdonar és allò que jo, abans, anomenava no perdonar. Ni més ni menys. M’explico: perdonar és acceptar, deixar ser. Però sobretot és deixar córrer, deixar d’implicar-se, admetre que l’altre ho vegi i ho faci diferent, encara que ens hagi fet mal o ens hagi dolgut. Perdonar és assumir que allò que no li agrada, a un, també existeix i té dret a fer-ho. Perdonar, per tant, és tirar cap a una altra...
Perquè m’enganyes? Perquè em fas creure que sóc algú? Perquè em fas pensar que tinc existència pròpia? Per què fas que m’identifiqui amb qui sóc, si no ho sóc?No sóc res! Per què m’ho penso? Perquè em penso que sí que ho sóc? Perquè vols que m'ho pensi?De que serveix, que m’ho pensi? Quina gràcia té que jo pensi que existeixo? És frustrant! Perquè em fas creure que hi soc? Jugues amb mi? Perquè ho fas això? ...
La vida és finita, tots ho sabem.Tots ho sabem, que morirem, que tot s'acaba, que res dura per sempre.Tots ho sabem, que després que s'acabi una cosa en ve una altra que també s'acabarà, i que la cosa que vindrà a continuació també s'acabarà.Perquè tot s’acaba, sempre.I és que la mort tot ho acaba, sempre. I no s’atura mai. I no s’atura mai, la mort, perquè la vida no s’aturi, i així no cessi de brotar, i prengui sempre formes noves, perquè és per sempre inesgotable, infinita. ...
De vegades, quan em desperto, penso que la mort deu ser quelcom semblant als somnis.Però al cap d’una estona, quan ja m’he activat, penso que no. És la vida la que és com els somnis: Canviant, variable, delicada...
Sento culpa i dubte. M’enfado. Com en sóc de pobre!...
Si t'atures i et pares a escoltar el silenci, sentiràs un so a dins teu. És l'eco de la vida, que ressona i vibra. Si per por el buit no t’asseus a meditar, estigues tranquil, aquesta vibració no abandona.Pots escoltar-la llarga estona. Sempre et farà companyia. Només cal que l’escoltis, que la segueixis amb l’oïda. Sense por, perquè sempre és aquí amb tu.Ets tu qui no està sempre amb ella, i l’abandones. Tu segueix-la i deixa’t portar, ella sap on vol portar-te… i tu no saps on vol anar....
Tancant els ulls He vist l'univers a dins meu I el seu ressò deia'AllahHolaa, Allah, Holaa...
Una veritat, per molt universal que sigui, només pot ser expressada de manera particular, a través d'una llengua concreta. El mateix li passa a l'espiritualitat: l'esperit que declara és universal, però es transmet gràcies a que pren cos i es materialitza en unes formes concretes. És per això que n'hi ha de diferents menes, com diferents són les llengües que utilitzem els éssers humans. I totes revelen una única veritat: la realitat....