En això de la ficció hi ha tres actes: inici, nus i desenllaç. En la no ficció, en canvi, hi ha quatre actes, primavera, estiu, tardor i hivern, i no n’hi ha cap que sigui un inici ni cap que sigui un final....
Ahir vaig anar a fer-me una foto de carnet. Em tocava renovar el DNI. Vaig buscar al Maps el fotògraf més proper i al cap de cinc minuts ja em trobava davant del Fotoprix del carrer Valldoreix de Sant Cugat. La broma em va costar deu euros i a més a més en vaig sortir amb la sensació de que no hi havia quedat bé. Quan ja era al carrer, descontent amb mi mateix per no saber sortir bé a les fotos, me la vaig tornar a mirar amb...
Obro l’ordinador i entro a l’enllaç de la vídeo-trucada. Somriem. Com estàs? No estem al mateix lloc, i ens pesa. Se’ns fa estrany no poder-nos abraçar, però passem una bona estona junts i per moments ens oblidem de les barreres. Compartim un temps, però no un espai, dius de sobte, i ens entristim de cop. Però tot i així al cap d’una estona ens adonem que compartim quelcom molt més important: la intenció.Quan connectem intencions Tenim en comú un propòsit, compartim una intenció, i la força d’aquesta unió és molt...
Necessitem l’amor. Necessitem algú a qui estimar. Si no hi hagués ningú al nostre costat, i visquéssim a una illa deserta, la primera persona que arribés (fos qui fos i vingués d’on vingués), seria una persona a la qual estimaríem amb bogeria. Estimar és la nostra comesa. Estimarem sempre. Estimarem tant com podrem. Estimarem, fins i tot, a qui no s’ho mereixi, perquè necessitem estimar i no sabem viure sense fer-ho....
La objectivitat és en part una fal·làcia, perquè els objectes són inseparables dels subjectes. De fet, tot objecte és sempre també un subjecte. No hi ha cap subjecte que pugui veure el món amb total objectivitat. Mai res ni ningú ha tingut la facultat de ser de tot objectiu. Tots participem del món, d’una manera o altra. Creure que hi ha món al marge de les criatures que el conformen és molt creure. No hi ha cap objecte que no estigui subjecte al canvi, que escapi a relacionar-se amb...
A l’Alèxia, que sap que escriure requereix dedicació i que deixa espai perquè les emocions aflorinDiuen que les emocions mouen el món. Sentir-les ens empeny amb tanta força que gràcies a elles podem avançar i canviar les coses. Sentir emocions és percebre la força de la vida. Sentir-les és sinònim d’adonar-se que estem vius. Sentir emocions és constatar que la vida no és pròpia d’un objecte inanimat. La vida és una experiència molt real i profunda, i no ens deixa pas indiferents. Quan les emocions ens inunden, i ens submergim en...
No hi ha auto-coneixement si no hi ha coneixement del món i no hi ha coneixement del món si no hi ha auto-coneixement. Per tal que hi hagi coneixement, tant interior com exterior, cal una trobada, perquè la clau del món on habitem és la interrelació de tot allò que en forma part: no hi ha individualitat (nostra o de l’altre) si no hi ha vincle.Interrelació Quan el dins i el fora es troben es fan de mirall. La trobada, per tant, permet que un es conegui a si mateix....
Crec que ens mereixem un monument. Tots nosaltres. Sí senyor, totes i tots. Tothom. I no només el mereixem, em penso, sinó que de fet crec que ja en som un: existir és monumental. Som un autèntic monument. Som un monument en tota regla. Cadascú de nosaltres és una escultura viva. Som immensos. No som meres estàtues. Sinó que estem en moviment. No som un retrat, i els nostres rostres no mostren la vida: la contenen. Som la vida mateix. Som la vida expressant-se en un temps i un...
El llenguatge del cor és el llenguatge amb que ens comuniquem quan ho fem de manera sincera. El fet és que tothom sap parlar aquesta llengua, i no calen paraules per utilitzar-la. N'hi ha prou amb tenir la intenció d’expressar la veritat, i si no trobem la paraula exacta, com a mínim ens sortirà el gest precís, i la veritat quedara dita, o com a mínim retratada. Tothom sap entendre’l, el llenguatge del cor, perquè és innat. Només cal tenir l’escolta oberta. Qui està atent entén el sentit d’un...
Hi ha molta més dignitat en quedar-se pobre i no saber com tirar endavant que en prosperar per mitjà d’establir relacions injustes o contaminants. En un món com el d’avui, la majoria de les transaccions de diners són asimètriques. Serveixen per que els rics es facin encara més rics i els pobres es tornin cada vegada més pobres. Els diners no són només un bé a l’intercanvi. El diners donen diners. Però el fet que els diners donin més diners és una autèntica anormalitat. És un impossible. Si tenir diners...