Arxius de Interioritat - Pàgina 16 de 33 - Sufi.cat
280
archive,paged,category,category-interioritat,category-280,paged-16,category-paged-16,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Escrits curts, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 23.12.2020

No me’n puc estar de dir-ho: aquest any ha tingut moltes coses bones. N’ha tingut de meravelloses. El 2020 ha sigut un any increïble. Hem descobert una calma que ja no recordàvem que podia existir. Hem recordat la força, immensa, de la naturalesa. Hem aconseguit fer significatius canvis d’hàbits, hem construït noves relacions socials, i també n’hem deixat enrere d’altres. En definitiva, hem aconseguit mirar el món amb una nova mirada, i això vol dir que aquest any ens ha canviat. Ara podem construir un futur molt diferent al que...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Transformació social, Vida / 20.12.2020

Ningú pot posar la mà a sobre d’un cos que no vol ser tocat. Ningú té perquè menjar un aliment que no vol ingerir. Ningú no té l’obligació de tallar-se el cabell d'una determinada manera. Ningú no té perquè deixar-se barba o depilar-se el pèl. Ningú no té perquè tatuar-se la pell en contra de la seva voluntat, ni tampoc se'l impedir-li a que ho faci. Ningú té perquè prendre un medicament si no ho vol, ni té perquè deixar de prendre’l si sent que li convé.   El govern...

Creença, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 16.12.2020

No deu ser fàcil convertir la pròpia identitat en un motiu per estar en lluita. Deu ser molt dur fer-ne, d’allò que un creu que és, un absolut. Sento una gran solidaritat cap a tothom que cau al parany de confondre el si mateix amb una identitat concreta. Dins l’un mateix hi ha una profunditat inabastable, tan pregona com ho és la realitat externa, però cap endins, i el molt que ens mostra és ben poc en comparació al que realment és. Pretendre encasellar-ho és condemnar-se al patiment.Som...

Amor, Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Vida / 11.12.2020

Existeixo gràcies a que els meus pares ho van fer possible. Sí: ells ho van fer. Van fer l’amor. Van ser ells qui van fer el polvo de la meva vida. La veritat és que et quedes una mica fet pols quan t’adones que el polvo de la teva vida no l’has fet tu, però bé, al mateix temps se t’obre un horitzó immens: Tot el que ets, tot el que fas, ahir, avui o demà, és gràcies a coses que no has fet tu. Formes part de quelcom que...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 05.12.2020

Per què hauríem de voler salvar el planeta, si no estem pas per sobre seu? O és que potser la mentalitat colonial ha conquerit també les nostres ments? No seria qüestió, més aviat, d’acceptar-lo tal com és, i d’alegrar-nos de ser u amb ell? El món no pot ser un medi extern per a nosaltres, perquè en som una part. Som membres del planeta com els budells ho son del nostre cos, com la sal ho és del mar. A cada part d’un tot només li correspon ocupar la seva...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 28.11.2020

A la Laia, que pregunta què passa quan sentim un buit immens  De vegades sents una buidor profunda. La solitud, la incomprensió, les discussions… Hi ha certes coses que et fan sentir allunyat dels altres, i de vegades aquesta llunyania es converteix en una frontera. Se’t fa un nus a l’estomac, penses que els teus límits són dolents. T’enfades. Et poses trist. T’agradaria poder abraçar als altres. Adquirir les seves perspectives. Sentir el seu escalf. Però et sents buit. La frontera recorda el teu aïllament cada cop que apareix.La frontera:...

Amor, Creença, Déu, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 28.11.2020

Camines carrer avall. T’atures al semàfor i mires l’hora. Quarts de cinc. Mires a dreta i esquerra. No passa cap cotxe i et disposes a avançar. Però t’atures, perquè t’adones que el comerç al qual anaves està tancat. Al teu voltant, les botigues són tancades. Només estan obertes les més grans, que no tanquen als migdies. T’asseus al banc per contemplar la gent que passa. Falta prop d’una hora perquè es faci fosc, però a Reus tothom fa com si encara fos migdia. És evident que a Reus hi...

Conferències, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Quran, Sufisme, Transformació social, Vida / 24.11.2020

La crisis de valores actual desde diferentes puntos de vista fue una mesa redonda organizada por la Fundación Al-Moultaqa en el marco del Village Solidaire. El acto se realizó de manera online el 7 de noviembre de 2020 y contó con la participación de Pere Garcia, María Colín, Tatiana Cheima Mourad y Arnau Oliveres y moderada por Marcel Plana. Este es el enlace para verlo: https://www.youtube.com/watch?v=GR_tdAuLmbs Las palabras que guiaron mi participación en la mesa fueron las siguientes.La fuerza de la responsabilidad personal Uno de los aspectos de la crisis de...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Transformació social, Vida / 23.11.2020

No es tracta de fer grans coses, em vas dir un dia, fa molt temps. Es tracta de deixar que les coses més senzilles tinguin lloc. Hi he pensat moltes vegades, em això que em vas dir, i el cert és que estic procurant aplicar-m’hi. Potser, fins i tot, però poc a poc, ho estic aconseguint. Les coses més senzilles són també les més essencials. Però pel tal que es duguin a terme de la manera pertinent, necessiten temps. Si omplim el nostres temps fent tot de coses complicades,...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 23.11.2020

La naturalesa, per la seva profunditat insondable, m’arriba a fer por. Un Bosc, la nit, els udols del vent. Les gotes fines d’una pluja, quan no trobes aixopluc. I t’espantes, perquè la vida et porta vivències molt profundes. Quan el món mostra la seva fesomia natural, i la mirem de cara, despertem. Però de pregones en són tant, les seves mirades, que fem per manera d’esquivar-les. I ens arrecerem en la superfície, perquè ens esvera penetrar dins del seu dany. Però aquesta natura que t’espanta és la força que ens...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies