Arxius de Interioritat - Pàgina 6 de 33 - Sufi.cat
280
archive,paged,category,category-interioritat,category-280,paged-6,category-paged-6,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 23.09.2021

Les tres del migdia. Aquella hora en la que el gran acaba i el petit comença de nou. Aquell moment en el qual el petit, que ha sortit d’escola a les dotze, hi torna a entrar per una hora i mitja; aquell moment en que el gran surt de l’institut després de ser-hi des de les 8:30. Les tres del migdia. Aquella hora que et recorda que continuïtat vol dir canvi, que progressió implica ruptura, que per fer-te gran has de saltar als antípodes d’on eres. Aquell moment en...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 07.09.2021

No puc pas dir que estigui realitzat, jo, però tampoc puc dir que no ho estigui: soc aquí, ben mirat, i això que tinc aquí –la meva existència– és ben bé quelcom que es realitza, és a dir, una realització. No puc dir-ho d’una altra manera, doncs, perquè no puc negar una realitat que és evident: Existeixo, és a dir, realitzo la meva vida, i això vol dir que (si bé no em puc pretendre pas considerar una persona realitzada, tampoc) no puc pas dir que no m’estigui...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 01.09.2021

Les empreses fan veure assumeixen compromisos econòmics, socials i mediambientals, però només fan canvis aparents. Els països es vesteixen de democràcia, però la societat es regeix per unes lleis molts desiguals. Em miro el món i sembla que els humans vulguem menar-lo a la seva plena destrucció. De petit em deien que la Terra era el planeta blau. A mi m’agradava destacar-hi el verd, perquè la vegetació em remet indefectiblement a vida. Ara que ja sóc gran, però, em penso que en aquest món hi predominen el gris i...

Interioritat, Transformació social, Vida / 01.09.2021

Faig una ullada a les xarxes socials i veig moltes fotos de perfil i poques mirades als ulls. Fa tota la pinta que, en aquests temps que corren, enlloc d’anar de cara ens és més fàcil girar-nos a la realitat i mirar cap a una altra banda. Generalment, enlloc de parlar de nosaltres, expressar-nos, ser sincers i revelar què ens sembla important i com ens agrada relacionar-nos-hi, ens limitem a compartir opinions d’altres. Sense adonar-nos-en, assentim a la construcció d’un món en el qual participem sense intervenir, com si...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Transformació social, Vida / 01.09.2021

El políticament correcte és respectar a l’altre. Esforçar-se per entendre’l, acceptar que sigui tal com és i arribar estimar-lo, en canvi, és ja una qüestió de compromís personal que va molt més enllà. La societat ens demana que ens comportem com a bones persones, en efecte, però no ens obliga ser-ho realment. Amb fer veure que som bons ja en tenim prou per funcionar socialment. El món d’avui en dia és fet d’aparences i mancat de veritats profundes. Les persones (i entitats i administracions i empreses...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 26.08.2021

Confinar-se en un mateix és tancar els ulls, o deixar-los entreoberts, i recloure’s a escoltar el propi cos. És observar els gestos que realitza, i adonar-se que estan relacionats amb l’estat d’ànim i les actituds. Els moviments que fem, lluny de ser arbitraris, expressen un caràcter, fan visible un estat intern. Confinar-se en un mateix és obrir-se a gaudir –vet aquí què aporta això de l’auto-indagació!–, perquè sempre que reconnectem amb l’espai d’interioritat anomenat cor l’alegria brolla de manera natural: Al nostre cos li agrada tant que ens l’escoltem...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 19.08.2021

Quan dues identitats es troben cara a cara hom pot contemplar la que té davant, i també reconèixer la pròpia. Sense trobada no existeixen ni l’altre ni l’un mateix… ni l’entremig, aquell espai tan fèrtil que permet que les identitats canviïn i esdevinguin el que més són: categories passatgeres.Tot és gràcies a l’altre, perquè sense trobada no hi ha ni identificació ni canvi: Gràcies a ell podem saber qui som, i també gràcies a ell podem deixar de ser-ho.Sort en tenim de que les coses canvien, i sort...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 18.08.2021

Divergència implica diferència, però també relació. La divergència és sempre “en relació a”, i això vol dir que té en compte allò de que divergeix. Només es pot divergir de l’altre si se’l té en compte. La divergència en si no té perquè portar a cap discussió o desavinença, sinó que simplement és expressió d’una diversitat connatural al món. Si les divergències porten al conflicte és perquè les posicions divergents no han sabut trobar el seu encaix. Crec que el mal en encaix es produeix quan s’oblida que la...

Déu, Escrits curts, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 15.08.2021

Si vols abastar el tot, no hi arribaràs mai, i et condemnaràs a perseguir-lo eternament. Hi ha, però, una altra manera de degustar l’eternitat, i és fer-ho a través de penetrar l’instant, perquè la mateixa eternitat que hom sol considerar una acumulació de temps resideix, de fet, en cadascun dels moments que conformen aquest temps. Procurar assolir l’eternitat per mitjà d’habitar tots els instants és impossible. Però podem saber què és això de l’eternitat si ens comprometem, al cent per cent, amb la realitat que està tenint lloc.No pots dir...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 15.08.2021

Mai pertanyem clarament a un grup. Mai cap etiqueta que ens pot definir plenament, ni tan sols quan en trobem una amb la qual ens identifiquem molt. A l’hora de definir a persones (i a coses) les categories són poc més que referències. La nostra existència escapa a qualsevol identitat, perquè les identitats són sempre contingents. Per molt que, de manera aparent, pugui semblar-nos que una etiqueta ens representa i que un grup ens empara, la nostra pertinença a una o altra categoria serà sempre parcial, incompleta o temporal....

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies