Arxius de Mort - Pàgina 11 de 14 - Sufi.cat
594
archive,paged,category,category-mort,category-594,paged-11,category-paged-11,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 13.02.2020

Sols hi ha una vida, i neixes en ella el dia que t’adones que no ets tu qui la viu. Desperta! Sols hi ha una vida, i no és ni teva, ni meva, ni de ningú. És de si mateixa i és ella qui la viu. Entrega't! Sols hi ha una vida i no és humana, malgrat els humans tinguem consciència, ni és del fetge o dels ronyons, o de la melsa o del cor, per molt que també ells puguin tenir consciència de si. La vida és teva i...

0 Likes
Déu, Mort, Sufisme, Vida / 09.02.2020

La demostració de Déu no arriba mentre nosaltres creguem que tenim existència pròpia, que som quelcom, separadament de la resta de coses, i que la nostra existència significa esdevenir una entitat. Si no deixem de veure’ns a nosaltres mateixos com a coses no podrem apreciar què És Déu. Déu només apareix quan les coses deixen de ser coses. La idea de Déu significa la extinció de les coses com a coses. No hi ha Déu si hi ha coses, perquè Déu és el vincle entre les coses, i aquest...

0 Likes
Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància  Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

2 Likes
Amor, Creença, Mort, Naturalesa, Vida / 07.02.2020

Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...

0 Likes
Déu, Islam, Mort, Perplexitat, Quran, Religió / 27.01.2020

Per la Marta, a qui li he volgut explicar el cel amb el cap i he entès que m'entendria més quan en parlés amb el cor. Aquí ho tens,  El cel és aquí: el paradís és un estat. L’eternitat no està pas desvinculada del temps. No existeix un altre món, com a tal, encara que el cert és que hi ha espais, temps-lloc, que no són l’ara i l’aquí. Podem afirmar que no tots els estats d’existència estan tenint lloc ara mateix, en efecte, però també que només l’ara i l’aquí té presència ara...

0 Likes
Espiritualitat, Interioritat, Mort, Naturalesa / 13.01.2020

Sempre s’ha parlat molt de la importància de viure el moment. Abans deien Carpe diem, tempus fugit, avui s’escriu sobre El poder de l’ara. En tot cas, la necessitat de sentir plenament l’instant present es manté intacta. Desprendre’s d’allò que no està tenint lloc ara i aquí és alliberador. Ara, cal que tinguem en compte que viure el present amb plenitud no té perquè significar oblidar-se del passat i del futur, així com de coses que tenen lloc en nosaltres indrets. Viure l’ara i l’aquí amb plenitud no vol...

1 Like
Déu, Mort, Naturalesa / 10.01.2020

Ens eclipsa, però no ens esborra. Ens treu la llum, però no ens deixa del tot a les foques. De fet, ens dona ressonància. Ens ajuda, sí, perquè ens ensenya que som fràgils. I també ens indica que això algun dia s’acabarà. L’eclipsi ens diu que la nostra personalitat pot ser tapada. Però només és un avís. Així permet que poguem redescobrir-nos. De fet, la nostra personalitat és desitjada pel món. La realitat ens vol. Déu és –sigui el què sigui– el què ha fet que siguem el que...

1 Like
Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 31.12.2019

Sovint s’ha dit que entre el creador i la creació hi ha la mateixa relació que hi ha entre el músic i la música. Em sembla una metàfora preciosa: La música no sona si un intèrpret no l’executa. Per tal que el so es produeixi es necessita que un mecanisme el faci audible. El so requereix d’un moviment, d’una força, d’un impuls, i no sona per si sol. No per inconegut el mecanisme que produeix el so hauria de ser oblidat: Si tenim música tenim músics, perquè la música...

0 Likes
Islam, Mort, Perplexitat, Religió, Transformació social / 29.12.2019

Som una excepcionalitat, una autèntica excepció. Som una generació desarrelada, un poble que ha oblidat les seves arrels, un continent que dubta i malpensa del seu propi contingut. Hem renegat de Déu i del sagrat. Hem trencat amb la tradició i hem construït folklore. Hem inventat unes normes i unes ciències i hem renunciat a certeses les que ens venien donades, a les quals teníem a tocar, i tenim encara, però que de tan properes i immediates ens resulten invisibles o irrellevants. I és que el més important és...

0 Likes

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies