Néixer és públic, però morir és privat
El fet que es pugui néixer pel sistema públic però per morir s’hagi de passar pel privat és un signe que ens indica com portem el tema de la mort com a societat: el fotem fora, el tractem com si no fos un fet normal, l’evitem. Però la mort és tan inevitable com natural. De fet, poques coses trobarem que siguin tan normals com aquesta. Tanmateix, farem veure que no, que ens és estranya, i la traurem de l’espai públic, i la restringirem a l’àmbit privat, i farem que...