Arxius de Naturalesa - Pàgina 29 de 30

Amor, Creença, Mort, Naturalesa, Vida / 07.02.2020

Interrelació

Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...

Interioritat, Naturalesa, Vida / 02.02.2020

Una solitud natural (per l’enyor de l’origen)

En la nostra vida sentirem la solitud per molt acompanyats que estiguem. No cal més que acceptar-ho...

Creença, Interioritat, Naturalesa / 30.01.2020

Tinc una creença

Ho he de reconèixer: tinc creences. I en tinc una de molt forta, que em deixa indefens i em torna inescrutable, però que alhora m’asserena i m'abraça plenament: Estic convençut que el què hi ha a l’altra punta de l’univers, sigui el què sigui, i jo, som una mateixa cosa. No sé quina cosa som. Som univers, suposo, encara que no ho puc saber del cert perquè és tan gran, el què plegats siguem, que em depassa. Crec també, per tant, que en sé molt poc de mi mateix, que sóc...

Déu, Espiritualitat, Naturalesa / 16.01.2020

Nosaltres, les plantes

La tardor passada va ser moment de grans mobilitzacions, aquí, a Hong Kong i Shenzhen, a Chile i a molts altres llocs. L’hivern està portant grans catàstrofes: incendis a Austràlia, volcans en erupció en diferents indrets del planeta, i explosions com la de Tarragona. I la pregunta que em ve al cap és: què passarà a la primavera? No ho sabem. El món avança i canvia, i ens aporta el què ens aporta, però mai sabem què vindrà.Un procés que no controlem Existir és esdevenir en un univers que no...

Espiritualitat, Interioritat, Mort, Naturalesa / 13.01.2020

Si només fóssim present

Sempre s’ha parlat molt de la importància de viure el moment. Abans deien Carpe diem, tempus fugit, avui s’escriu sobre El poder de l’ara. En tot cas, la necessitat de sentir plenament l’instant present es manté intacta. Desprendre’s d’allò que no està tenint lloc ara i aquí és alliberador. Ara, cal que tinguem en compte que viure el present amb plenitud no té perquè significar oblidar-se del passat i del futur, així com de coses que tenen lloc en nosaltres indrets. Viure l’ara i l’aquí amb plenitud no vol...

Déu, Mort, Naturalesa / 10.01.2020

L’eclipsi

Ens eclipsa, però no ens esborra. Ens treu la llum, però no ens deixa del tot a les foques. De fet, ens dona ressonància. Ens ajuda, sí, perquè ens ensenya que som fràgils. I també ens indica que això algun dia s’acabarà. L’eclipsi ens diu que la nostra personalitat pot ser tapada. Però només és un avís. Així permet que poguem redescobrir-nos. De fet, la nostra personalitat és desitjada pel món. La realitat ens vol. Déu és –sigui el què sigui– el què ha fet que siguem el que...

Espiritualitat, Naturalesa / 08.01.2020

Sense un veritable jo mateix

A la Cris, font d’inspiracióUn mateix ha d’arribar a veure’s a si mateix com un ésser sense un jo mateix. Aquest és el sentit de l’espiritualitat. Les idees que ens venen al cap, les emocions que passen pel nostre cor, les sensacions que ens impregnen el cos, per tot arreu, la informació que penetra pels òrgans dels sentits… tot plegat ens conforma, o no, i ens permet adonar-nos que més enllà de nosaltres hi ha moltes coses. Fins al punt que nosaltres, per nosaltres mateixos, no som res O potser,...

Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 31.12.2019

Som música

Sovint s’ha dit que entre el creador i la creació hi ha la mateixa relació que hi ha entre el músic i la música. Em sembla una metàfora preciosa: La música no sona si un intèrpret no l’executa. Per tal que el so es produeixi es necessita que un mecanisme el faci audible. El so requereix d’un moviment, d’una força, d’un impuls, i no sona per si sol. No per inconegut el mecanisme que produeix el so hauria de ser oblidat: Si tenim música tenim músics, perquè la música...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Vida / 27.12.2019

Som vius, però… som éssers?

Els éssers vius son vius, d’això no hi ha dubte. Ara bé, son realment éssers? Considerar-nos a nosaltres mateixos éssers és una de les possibilitats que tenim, però no considerar-nos-en també és possible, també té el seu sentit i la seva lògica. A partir del moment en què no queda clar què ens distingeix definitivament d’allò que no som nosaltres, hem d’admetre que la nostra categoria d’entitat independent aïllable és, en certa manera, il·lusòria: Cap individu està realment separat del món. Els éssers vius no paren d’intercanviar aire, aliment,...