El milió de coses que deu haver-hi entre tu i jo
Et miro amb atenció i prenc consciència, mentre t’observo, del milió de coses que deu haver-hi entre tu i jo. Sé que entre els teus ulls i els meus hi ha un abisme. Ho sé, i no m’importa gens, perquè sé que res pot evitar que les nostres mirades es trobin, i que quan ho facin la nostra complicitat sigui del tot plena. Res pot fer que em senti realment lluny de tu, perquè quan et miro la teva presència m’omple. Res del que s’interposa entre tu i jo...