Arxius de Perplexitat - Pàgina 5 de 33 - Sufi.cat
593
archive,paged,category,category-perplexitat,category-593,paged-5,category-paged-5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 17.02.2022

Quan parlem de finances islàmiques la primera idea que ens ve al cap és que els diners són, només, una eina que fa possible els intercanvis. Aquesta és primera premissa: el diner és un mitjà, no pas un fi. Quan el diner esdevé un fi en si mateix s’obre la porta a que qui en té pugui obtenir-ne més només pel fet de tenir-ne, i això és, precisament, el que les finances islàmiques, volen evitar. El diner no sorgeix del no res. Els diners no generen diners. Vet aquí un...

Creença, Perplexitat, Transformació social, Vida / 14.02.2022

El pas de Joan-Ramon Laporte pel Congrés dels Diputats i el de Jordi Pigem per TV3 ho canvien tot força. Ells dos sols han posat en escac (i en alerta) als defensors del discurs únic i han obert una escletxa d’esperança que dona aire als que encara creuen en la pluralitat. Per fi podem respirar una mica. Però encara han de canviar més coses. Per exemple, els grans mitjans de comunicació estatals segueixen desqualificant a Joan-Ramon Laporte dient que és un antivacunes, i els polítics que el van convidar...

Creença, Escrits curts, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Terminologia, Vida / 09.02.2022

Els fenòmens que esdevenen –i que percebem clarament– no són fets aïllats: sempre tenen lloc en el marc d’un procés. Els processos, al seu torn, no són tampoc pas res tancat en si mateix: són expressió d’una força (interna o externa) que els esperona. La força, aprehensible en tots els fenòmens i processos dels quals tenim constància, sorgeix d’un origen aparentment desconegut. De l’origen, del qual no en sabem res, en podem dir –paradoxalment– una cosa: la seva petjada roman viva en cada un dels fenòmens que té lloc. Meravellosament, cada cop...

Creença, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 20.01.2022

Internet és una eina magnífica. Permet que ens comuniquem, que s’estableixi un vincle entre tu i jo, ara i aquí, malgrat que el teu ara i aquí no sigui el meu. Gràcies a internet, tothom que vulgui podrà llegir aquest escrit quan vulgui i des d’on vulgui, i això, a mi que m’agrada escriure però no sóc un escriptor conegut, m’omple d’alegria. Confesso que em fa molta il·lusió que algú em llegeixi. Tenir aquest espai al web em sembla senzillament meravellós. A part d’això, en efecte, internet m’és molt...

Amor, Creença, Déu, Escrits curts, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 12.01.2022

De vegades ser víctima d’una discriminació pot resultar favorable. Normalment –en sóc ben conscient– aquest no és el cas. Normalment, les discriminacions són desfavorables. Però hi ha situacions excepcionals en les quals el fer d’haver sigut discriminat es torna, paradoxalment i de manera impensada, en quelcom favorable. Aquests casos em resulten especialment commovedors. No estic parlant –crec que s’entén– d’això que coneixem com a discriminació positiva. Estic parlant d’un fet sorprenent i poc comú, d’una conseqüència positiva no buscada que es produeix de retruc d’una situació d’injustícia. Quan això...

Amor, Creença, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Transformació social, Vida / 12.01.2022

Si entenem per proselitisme el fet d’explicar-li quelcom a algú amb el desig de convèncer-lo, fins al punt que a arribi compartir els teus arguments i a fer-se seva la teva ideologia o la teva religió, no veig que hagi de ser dolent. D’entrada, el desig d’agradar, seduir i convèncer em sembla un anhel bonic. El problema arriba quan el proselitista parla molt i escolta poc, o quan té la pretensió de convèncer a l’altre sí o sí. Aquest és el punt, i em penso que, dissortadament, la majoria...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 07.01.2022

Estem en mans de criminals, Arcadi Oliveres  Tothom pot entendre que el fet d’abordar els diferents problemes de salut de manera concreta, puntual i individualitzada no implica que s’hagi de deixar de banda la visió de conjunt. Atendre un problema particular no significa que no es pugui mantenir una perspectiva global. En cap cas l’esforç de centrar-se en una part concreta ha d’implicar perdre de vista el tot. De poc serveix resoldre un petit trastorn si, al fer-ho, se’n provoca un de més gran. No té cap sentit pretendre guarir una...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 31.12.2021

El viatge de retorn comença el dia que decideixes no allunyar-te més de la vida, de qui ets, i et compromets a fer l’esforç d’acostar-te de nou a l’origen d’on provens, a la realitat que encara ets, a la consciència que viu en la teva interioritat. El retorn pot començar en qualsevol moment. No succeeix en un indret determinat ni depèn de res en particular. No pot preveure’s. Senzillament esdevé, de sobte i sense previ avís, i té lloc en el precís instant en que hom adona que el...

Creença, Escrits curts, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 29.12.2021

S’ha girat la truita, i molts dels que defensaven convençuts la democràcia, els drets i la diversitat, ara ho destrossen, i invoquen un discurs únic fonamentalista, perquè ja només creuen en un sol camí de salvació. S’ha girat la truita, i molts d’aquells que criticaven amb vehemència la pseudociència l’han introduïda amb rapidesa a l’interior d’una ciència, nova i constituïda en oficial, tancada i protegida, que no admet ni rèpliques ni segones opinions, i tanmateix canvia de discurs tota l’estona, perquè és del tot incoherent i insostenible, i paradoxalment...

Creença, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Transformació social, Vida / 26.12.2021

Abans eren dues paraules que no és feien servir tant, però avui en dia es parla molt d’excepcionalitat i de normalitat. Em penso, però, que cap d’aquests dos mots no és gaire representatiu de la realitat a que remeten. Més aviat diria que tenen a veure amb un relat determinat –interessat i gens innocent– que vol explicar les coses d’una certa manera: polaritzada i extremadament rígida. Se’ns diu que vivim una situació excepcional, i que l’excepcionalitat que vivim contrasta amb una normalitat en la qual vivíem fins fa poc....

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies