Diuen que el sufisme és l’espiritualitat de l’islam. No em sembla falsa, aquesta afirmació, però m’agradaria penetrar-hi una mica, per no quedar-nos en el tòpic, i perquè hi ha més maneres d’entendre-ho. Tal com jo ho, sufisme i islam són una mateixa cosa… i en funció de com se la miri, veiem sufisme o veiem islam. Si obrim els ulls i veiem un llampec, al cap d’una estona sentirem un tro. Son dues coses diferents, el llamp i el tro? Sí. Son una mateixa cosa? També! Dos espais: la cara...
He escrit sobre el significat de la pobresa espiritual des de l’òptica del sufisme. Als que tenim set de coneixement i de riquesa material ens convé recordar-ho, penso, perquè podria ser que la set que tenim no tingués gaire a veure amb aquestes coses i provingués, simplement, del fet som assedegats, és a dir, pobres. Un apunt previ sobre la diferència entre el coneixement espiritual i el coneixement acadèmic El coneixement espiritual i el coneixement acadèmic no son de la mateixa naturalesa. Un islamòleg pot parlar de l’islam, i per...
Com ens recorda en Marcel Plana als tallers de meditació sufí, meditar és una paraula que comparteix l’arrel etimològica de paraules com mediar, medicina o medi, i és que la noció de centre remet a equilibri, i per això totes aquestes paraules ens fan pensar en l’harmonia, ja sigui en la naturalesa i la salut, en la trobada amb l’altre per a procurar un acostament de posicions, en el punt d’equilibri d’un quadre d’un pintor o en la interioritat d’un mateix. Centrar-se és saludable: Centrar-se és mediar en cas...
El faqir ha de pensar perquè està amb un sheikh. Si després d’un temps a la tariqa no nota els fruits de l’educació espiritual és que aquesta no està funcionant degudament. Els canvis s’han de notar. Sidi Mounir al Qadiri Boutchich, març de 2020El faqir és el deixeble del sheik, el mestre d’una via –tariqa– sufí. El mestre és qui guia però el deixeble és que avança, i si aquest no nota que progressa la via no funciona. La via espiritual ha d’estar viva, sinó no és tal cosa. Si la via espiritual...
És sabut que Islam és el nom d’una tradició religiosa. En efecte. Islam, però, també és un verb, en àrab, i podríem traduir-lo per sotmetre o entregar, en el sentit de sotmetre’s o entregar-se a la força que impulsa un moviment que sembla propi, però només aparentment, perquè el propi moviment d’un cos no es deu a la seva pròpia força sinó que, per ser-hi, aquesta força ha de provenir d’altri. Allò que podríem considerar la nostra pròpia força no és realment pròpia, ja que se serveix d’altres forces...
En girar-me he vist que el foc era més a prop del que pensava. M’espanto. Les flames són immenses. M’aturo. No hi hauria manera d’aturar l’incendi. M’activo: Entro a casa, una cabanya de fusta al mig del bosc, i agafo una bossa, la motxilla de cada dia. Hi poso l’ordinador i el mòbil, i busco alguna peça de roba, d’abric… la jaqueta. Surto decidit a començar de nou i deixar-ho tot enrere. L’incendi no em dona altra opció. Amb l’ordinador m’hi enduc el coneixement que he acumulat, l’experiència que he...
La demostració de Déu no arriba mentre nosaltres creguem que tenim existència pròpia, que som quelcom, separadament de la resta de coses, i que la nostra existència significa esdevenir una entitat. Si no deixem de veure’ns a nosaltres mateixos com a coses no podrem apreciar què És Déu. Déu només apareix quan les coses deixen de ser coses. La idea de Déu significa la extinció de les coses com a coses. No hi ha Déu si hi ha coses, perquè Déu és el vincle entre les coses, i aquest...
Madagh és on broten les paraules quan encara no han pres cos. Madagh és una font. Madagh és el cor. I allà al cor no hi ha paraules, encara, només hi ha ocells i somriures, i te i perfums de mil olors, i taronges i un oli d’oliva que només demana una mica de pa. Les paraules venen quan en tornes, de Madagh, quan les coses prenen poc a poc forma de nou i el paradís al que has estat passa a semblar-te com un somni. A Madagh se sent...
De vegades no tens sensació de certesa...
Esperant el tren. I del tren a l’avió i de l’avió al taxi. Fins a Madagh, a Berkane, Marroc, per carregar les piles, per reconnectar amb un mateix, per fer un reset. Res, quatre dies. Una eternitat, tanmateix. Perquè la cosa no és el quan sinó el com. De tant en tant les persones necessitem apagar-nos, com els telèfons mòbils, fondre’ns en una foscor aparentment oculta. Com els mòbils, de tant en tant necessitem passar per l’endoll i reconnectar-nos. No ho fem per extingir-nos, sinó per tornar a brotar, amb...