Et gires i mires cap a una altra banda. Poses l’ull on saps que no hi passa res. Així és com comença un a alienar-se a si mateix. El sistema t’engoleix I diràs que és culpa del sistema, que té una força impressionant. en efecte, la seva manera de fer ens homogeneïtza, ens empeny a passar pel tub i a deixar de ser qui som...
El mètode del sufisme, com el de totes les vies espirituals, consta d’una sèrie de ritus. La pràctica dels ritus no té només sentit en si mateixa, perquè la força que desperten segueix viva quan aquests finalitzen i comença allò que algú podria anomenar activitat secular. Però...
Deixa de perseguir les coses. No et preocupis. Si son per tu, realment, ja t’aniran al darrere Donar-se temps és donar-se amor. Donar-se temps és prestar atenció a les coses. La pressa mata, recordo que em deien de més jove.La pressa mata La pressa mata, em repeteixo a mi mateix per dins. I la veu interna em recorda que les coses fetes a poc a poc, prenen més vida. No és que accelerar-les les mati, més aviat és que alentir-les les aviva. La vida hi és i té el seu tempo, retrobar-lo...
Ells maquinaven, però Al·là també feia projectes, i Al·là, Déu, és el millor dels maquinadors. Alcorà, 8 :30 Déu no modifica l’estat d’un poble fins que els individus que el componen no es modifiquen a si mateixos. Alcorà 13:11 Que aquest doble retir en el qual ens trobem immersos resulti fructífer. Que sapiguem apreciar-lo com una oportunitat per a entregar-nos de cor, i obrir-nos de ment. Que aquesta entrega nostra sigui acceptada. Que les aigües que desborden la font matricial d’on emana la vida i la bellesa ens doni de beure als que estem assedegats i, tanmateix,...
A la Laia, que de ben segur em perdonarà haver estat una mica esquerp aquests dies Son dies en que hem de tenir tancades les portes de casa. Les relacions que normalment tenim amb els altres es veuen frenades. Podem parlar a través de les xarxes, i per videotrucada, però a través d’aquests canals part de la informació es perd pel camí: els gestos, les mirades, el contacte físic… és molta la informació que no arriba al nostre interlocutor. Sovint, la part que no arriba és la més sensible. Precisament pel fet...
La lectura del llibre Genealogía del monoteísmo. La religión como dispositivo colonial, d’Abdennur Prado, em porta pensar que la dicotomia entre ciència i religió, malgrat estar molt establerta, no és tal. En la seva pitjor cara, una i altra s’assemblen força, i sovint han anat juntes. Moltes vegades una i altra ens mostrat quina és la fesomia de l’ego colonitzador, enlloc de dedicar-se simplement a fer religió i ciència, respectivament. Prenguem aquest fragment de l’obra citada:“La transformación de todo (la naturaleza, los animales, los seres humanos) en medios para...
Els conflictes ens tensen, ens esgoten les forces, ens treuen de si. La proposta d’aquest escrit, malgrat que potser sembla difícil, és ben simple. Es tracta de fer-ne, del conflicte, una oportunitat per a la pau.Dissociar problema i conflicte El primer pas per fer-ho possible és no jutjar les causes: cal que no procurem oblidar-nos de com i on ha començat el conflicte i de qui té més raó. El que pertany al passat pertany al passat, per tant, no és on posarem el focus perquè ja no es...
No es parla prou de la unitat essencial de les religions, conviccions no religioses, sistemes de creences, ideologies polítiques i maneres d’estar en el món en general. Més aviat es parla de les diferències que hi ha entre elles. Val a dir que aquestes diferències, o al menys això és el què em sembla a mi, son infinitament menys destacables al que tenen en comú.Com hem vist, el principi dels iguals-diferents ens permet apreciar que rere les més diverses maneres d’entendre les coses un vincle inherent a elles...
Defenso la individualitat de les persones. Quan ho faig, no estic pas defensant l’individualisme sinó la unicitat de cadascú. Entenc que tots som únics, i que sense assumir-se aquesta premissa la vida en societat pot derivar en una retallada de llibertats individuals i col·lectives.La complexa convivència en la diversitat L'assoliment d'una convivència en pau passa pel reconeixement de la diversitat. La cohesió social ni implica homogeneïtat. Cal fer-ne, del conjunt de la societat, una sola comunitat. Al mateix temps, cal que es respectin les peculiaritats de les persones. Les...
No és que estigui gaire valorada, avui en dia, la gratuïtat. Més aviat sembla que les coses tenen més valor si tenen un preu, i fins i tot pot arribar a semblar que com més cares son més valor tenen. Em temo que aquesta visió és incongruent i esbiaixada, i demostra una escala de valors completament trastocada. Provaré d'explicar-me. Ho diré al revés i faré spoiler de la conclusió a la qual vull arribar: sempre serà de més categoria allò gratuït, i una societat que, en conjunt, no ho...