A l’Arcadi, pare i mestre En el seu darrer llibre, de manera planera, Arcadi Oliveres ens explica la democràcia: “Si convenim que la democràcia és la capacitat de participació en la presa de decisions d’un col·lectiu, d’entrada sembla el millor sistema per tirar endavant. Pot ser un col·lectiu social, polític, empresarial...
Entro al bosc i hi trobo vida. M’aturo quan percebo la força d’aquesta vida que m’envolta. Sento com s’eixampla la vida de dins meu. La vida s’ha fet present amb una intensitat remarcable. Tanco els ulls i estiro els braços. Respiro fons. Somric. Obro els ulls. Waw! Em poso a caminar a poc a poc, a un ritme que permeti que els meus passos estableixin un diàleg amb les altres formes de vida que gaudeixen d’aquest lloc, o que fan que jo en gaudeixi. La vida que em rodeja,...
Em declaro activista de la llibertat de consciència. Crec que la creença, la fe i la convicció són cosa de cadascú i que cal defensar-les com un dret singular de cada persona. La consciència és una percepció que flueix lliurement i en cadascú es mostra d’una manera diferent. Cadascú és testimoni de la realitat de l’existència a la seva manera. Tots habitem el mateix món, però tots el veiem d’una manera diferent. El sentim de diferents maneres perquè se’ns presenta de diferents maneres.A la seva manera Tothom té dret a...
Molts recorden que Karl Marx va dir allò de que «la religió és l’opi del poble», i tanmateix obliden o desconeixen que en el mateix paràgraf, poc abans, havia dit que «la religió és el cor d’un món sense cor». No tinc cap dubte que la religió pot ser tan alienadora com l’opi i tan alliberadora com un anhel que neix del propi cor. Dependrà de l’ús que en fem...
El dao és la realitat en procés, el curs de l’existència en el seu incessant desenvolupament. La paraula xinesa dao remet a una força transformadora que esperona, de manera ininterrompuda, el curs de l’univers, i l’aviva amb aquesta mateixa força que el mou. El propi procés daòic és aleshores, en si mateix, la font originadora d’on brolla. Cada fenomen que té lloc i cada cosa que sorgeix ho fa en el si del dao i gràcies a la propensió d’aquest. La força creadora és inherent a la creació i...
No són pas oposades, l’acció i la contemplació: la contemplació, per tenir lloc, ha de realitzar-se, s’ha d’efectuar. No hi ha res a fora de l’acció. La contemplació és una acció, però és una acció que no actua. Contemplar és asseure’s a meditar, deixar que passi el temps i permetre que aquest ens porti el què tingui per presentar-nos.La contemplació s’ha de fer: és una acció La contemplació només té lloc si se la realitza. És un tipus d’acció. S’ha de fer, i si no es fa, queda sense...
Al Marcel, que es va fer vell de joveAmb el temps he après una gran lliçó que no vaig aprendre a escola: el valor de l’amistat amb persones de diferents edats. Fer-hi equip, confiar-hi, connectar...
A la Zakiya, font d’inspiracióEt poses a caminar. T’observo. Has donat el primer pas amb l’esquerra i alternativament avances amb la dreta i amb l’esquerra. Sempre fas un pas amb cada peu. Em quedo meravellat. Sembla senzill però no ho és gens. El teu pes s’inclina ara cap aquí, ara cap allà, d’una manera misteriosa. M’aixeco i decideixo gaudir, en primera persona, d’aquest art sublim que és el moviment. Em poso a caminar per la platja amb la mateixa cura que camina un acròbata sobre de la corda fluixa....
La teoria del yinyang ens parla de la unicitat i de la pluralitat. “Un yin i un yang son el dao”, diu l’Yijing, de manera que tenim una cosa a la qual podem anomenar dao, que és una unitat, i també tenim el yin i el yang, que en si també son unitats, però que remeten a la pluralitat, perquè l’existència de l’un depèn de la de l’altre. En funció de si una cosa es veu a si mateixa, posem per cas, com a yin, o com a part...
A la RínxolsDiu l’Alcorà que Al·là és la realitat, al Haqq, i la realitat és la veritat de les coses tal com son. L’existència és real –aquesta és la premissa i el punt de trobada– i el treball espiritual del muslim consisteix en afinar-se per participar, de manera conscient, de l’efectivitat de l’existència, de la seva naturalesa real, la seva vertadera qualitat. En el camí espiritual no es tracta de pretendre abastar tota la realitat o de conquerir tota veritat, sinó d’acceptar participar d’ella, i de sentir-s’hi a gust....