La voluntat de no fer mal
Confesso que he volgut fer mal, i que n’he fet. Quan n'he fet, ha sigut perquè ho considerava justificat. Mai n'hauria fet, sinó. No he volgut mai fer-li mal a qui creia que no s’ho mereixia. En canvi, però, reconec que en certes ocasions m'he pensat que hi havia algú que es mereixia que n’hi fes, i n’hi he fet. Sempre que he fet mal de manera voluntària ha sigut com a resposta a un mal que prèviament havia rebut. Considerava que pel fet de ser una víctima m'hi podia...