L’últim suport, l’únic aferrament
Tot canvia, res és permanent. Res dura per sempre… excepte el canvi, podríem dir, perquè tot s’esgota i tot es mor, menys allò que no neix ni s’origina. Quelcom s’afirma sense ser-hi: sense forma o condició, la no-cosa dona vida i l’esperona sense fi. Una font s’albira rere les coses, un motor s’amaga en cada una d’elles i a través seu se’ns mostra, i ens insinua que pot fer-se visible tot i romandre transparent. Al final, quan a cada cosa se la mira més enllà de si mateixa, s’entreveu que...