Del confinament a l’obertura: La interioritat es manifesta
S’han tancat moltes portes, darrerament. Al mateix temps, se n’ha obert una, i la porta que s’ha obert és més gran que qualsevol de les portes que mai podria tancar-se. La naturalesa d’aquest món és tal que entre el què es tanca i el què s’obre, sempre venç l’obert. El món és, les coses són, i per molt que s’esfumin o es colguin, res podrà negar que hi hagin sigut. No queda altra, la vida ha de ser apreciada en positiu. Admetre-ho no vol dir ser optimista. Senzillament és reconèixer...