23 Jul Coherent amb un mateix: el propi cor com a termòmetre

Un ha de ser coherent amb si mateix, no pas amb els altres. Tots tenim, per dir-ho d’alguna manera, una lògica interna pròpia, i si cedim a la dels altres, la nostra lògica –i també la nostra salut– se’n ressent.

El nostre benestar depèn, sobretot, de que siguem coherents amb nosaltres mateixos. Del que es tracta, per viure bé i en pau, de manera saludable, és de que siguem fidels amb el que prediquem, que siguem conseqüents amb els compromisos que assumim, que acceptem les emocions que sentim i en tinguem cura.

El nostre patiment més tràgic té lloc quan deixem de fer-nos cas a nosaltres mateixos.

Els accidents i les malalties

Que potser un accident pot deixar-nos malferits? No en tinc cap mena dubte, i el dolor ens pot arribar a fer molt mal. Que potser una malaltia d’origen desconegut pot travessar la nostra barrera de defenses i penetrar-nos ben endins? Segur que pot! I podrà perjudicar el nostre sistema respiratori, digestiu, reproductor… I tant que tot això pot passar. Pot passar qualsevol cosa.

Ara bé, crec que no hi ha cap mal pitjor que haver de suportar les pròpies incoherències. Crec que no hi ha res que pugui doldre tant mal com el dolor que sent el cor d’una persona que es mostra insensible al seu propi sentir. Quan un cor –l’òrgan del sentit espiritual– dona senyals de desaprovació, l’aflicció de la persona és inevitable, i les accions que ha realitzat esdevenen penoses.

El criteri del propi cor

El pitjor mal que podem patir té lloc al cor. Si ens som conscients i ho tenim en compte, podem fer servir el propi cor com a termòmetre: Escoltar-lo, sentir-lo… i revisar-lo periòdicament. Si regularment fem examen de consciència i permetem que el nostre cor validi (o no) les accions que estem duent a terme, estarem cuidant la part més important de la nostra salut.

No estarem exempts d’altres perills, naturalment –la vida implica un risc, i serem susceptibles d’agafar qualsevol altra malaltia–. Però, com a mínim, tindrem la consciència tranquil·la, i això ens permetrà viure en harmonia. O morir en pau, si és que la malaltia en qüestió ens porta a la mort.

Escoltar el cor

No hi ha res més important que deixar espais per tal que el propi cor pugui expressar-se. Ometre els moments de silenci i introspecció i esforçar-se per combatre qualsevol altra malaltia d’etiologia externa és posar-se en mans de qualsevol altra lògica imperant i obrir-se a patir la més greu de les malalties: la incoherència o el sense sentit.

No hi ha res que li pugui fer més mal, a ningú, que el fet de negligir en l’escolta de la seva pròpia lògica.

La salut del cor, és a dir, l’escolta atenta de la veu de la consciència, és el més rellevant de tot.