Conèixer-se a un mateix no té res a veure amb el narcisisme - Sufi.cat
3685
post-template-default,single,single-post,postid-3685,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Conèixer-se a un mateix no té res a veure amb el narcisisme. Sinceritat

Conèixer-se a un mateix no té res a veure amb el narcisisme

Al món el veus des del teu punt de vista. Tens dos ulls, no vint. Crec fermament que el millor que pots aportar-li, al món que et rodeja, és el que es veu des d’on ets tu, el què sent des del teu cos, el què es percep des d’on vius tu. Tens una perspectiva única. Valorar-la i entregar-la als altres poc té a veure amb l’individualisme o l’egoisme. Conèixer-se a un mateix no té res a veure amb el narcisisme.

Ben al contrari, té a veure amb l’acceptació de les pròpies limitacions. Té a veure amb assumir una responsabilitat i no delegar-la en els altres. Té a veure amb l’acceptació de la pròpia unicitat. Si un té la idea de conèixer-se a un mateix no és perquè es prefereixi en relació als altres. això de les comparacions és absurd. Conèixer-se té sentit perquè permet donar-li el món allò que, exactament, està en relació amb el què t’ha donat a tu. Si el món t’ha fet com ets és per alguna cosa.

Conèixer-se a un mateix és sentir la vida que batega dins del propi cos. Conèixer-se a un mateix és identificar molèsties i percebre dolors. Conèixer-se un mateix és respectar el criteri propi. Conèixer-se a un mateix és imprescindible per evitar caure alienat, perquè alienar-se és deixar que a l’un el mateix el governi l’altre… un altre que precisament no respecta aquest un mateix. A aquest un mateix qui ha de defensar-lo? Qui pretengui que conèixer-se a un mateix pot ser dolent o perillós és que no entén què vol dir conèixer-se.

La sinceritat per davant

Em penso que només podem donar-li al món allò que realment som capaç de conèixer per nosaltres mateix. La resta és informació apresa, però no viscuda de primera mà. Conèixer-se a un mateix vol dir sincerar-se, acceptar on es viu, identificar què es veu, parlar del que es coneix de veritat. És no pretendre conèixer el món des d’una altra ubicació. És acceptar que es té un punt de vista, i no un altre, i és parlar del que té a veure amb aquesta posició. Explicar el què els altres ja han dit està molt bé, però només demostra tenir la lliçó ben apresa.

Penso que som aquí per fer alguna cosa més que repetir el que altres han proclamat. Tenim l’oportunitat de crear un discurs únic, nou. Podem combatre per una causa que no hem de considerar pròpia, però que té a veure amb nosaltres. Hem d’articular una nova realitat en la qual realment creiem. No hem de construir a partir dels altres. Hom hem de fer des de la nostra interioritat.

El nostre lloc en el món

La nostres particularitats son allò que ens ha sigut donat. Des d’on hauríem de relacionar-nos amb el món? Crec fermament que ho hem de fer des la mateixa posició que els món ens ha fet ocupar.

Això no té res a veure amb el narcisisme, al contrari. Té molt a veure amb lluitar per les causes que a un l’interpel·len, i no fer-ho per causes que afecten a l’altre i que per tant son més aviat fake. Té a veure amb lluitar des del cor, amb fer-ho amb tota la sinceritat i transparència. també té a veure amb la generositat: els altres tenen dret a liderar els seus propis camins, i no tenim perquè erigir-nos en advocats de les seves causes.

Naturalment, podem col·laborar amb els altres. No estic dient que no. Però estic dient que cadascú només podrà liderar allò que està cridat a liderar. Acceptar que som qui som té a veure amb la humilitat, no amb la supèrbia, el narcisisme o l’egoisme.

En primera persona

Per exemple, jo sóc ros i tinc el s ulls blaus. Gràcies a que soc capaç d’identificar-ho, puc reconèixer que tindria poca força el fet que que jo m’assegués a la cadira de l’autobús on va asseure’s Rosa Parks i exclamés amb veu alta que tothom té dret a seure-hi. En canvi, des d’on estic, puc enviar el meu cap a la merda si em paga un sou indigne, o puc netejar el vàter de casa meva i no deixar que ho faci algú altre per mi.

Des del meu lloc en el món puc acompanyar la lluita de Rosa Parks, però ho he de fer sense oblidar quina és la meva pròpia posició. No puc lluitar contra el racisme més que ella, perquè jo no sóc una víctima del racisme. Tinc un límit i aquest límit fa que en la lluita contra el racisme el meu rol no sigui protagonista. Jo he de secundar a ella i, això sí, procurar empènyer amb totes les meves forces.

Conèixer-se a un mateix és oferir-li al món el millor que pots oferir-li. No és creure’s més que ningú, o menys. No és estimar-se més que estimar als altres. No és desitjar pels altres una cosa diferent a la que es desitja per un mateix. És acceptar que el meu discurs només tindrà credibilitat si és expressió del què la vida m’ha fet suportar a mi, si l’he digerit amb el meu propi estomac i si l’he expressat amb les paraules que jo mateix he decidit que ho definien millor.

Conèixer-se a un mateix no té res a veure amb el narcisisme

Estimar al món és parlar d’allò que realment es coneix. És posar la sinceritat per davant i acceptar que la causa més justa per la que es pot lluitar és la que t’ha tocat viure, encara que n’hi pugui haver d’altres que semblin més atractives. Tots estem en una posició des de la qual podem millorar el món.

Em penso que sovint dir als altres què han de fer sovint és deixar de fer el que a un mateix li toca.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies