Contra el feixisme i el fonamentalisme - Sufi.cat
381
post-template-default,single,single-post,postid-381,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Contra el feixisme i el fonamentalisme

Per lluitar contra el feixisme i el fonamentalisme cal promoure la cultura i l’espiritualitat. Respectivament, vull dir, perquè entenc que la cultura respon al feixisme, mentre que l’espiritualitat és la millor resposta al fonamentalisme.

I he parlat de respostes però m’adono que no volia dir-ho així, perquè del què es tracta no és de respondre-hi, al feixisme i el fonamentalisme, sinó d’inhibir-los, de deixar-los sense interlocutor, d’aconseguir que els séus arguments caiguin pel séu propi pes i que les seves disputes no arribin a resultar pertinents. Per aconseguir-ho cal de despullem les seves (falses) raons.

 

Un apunt sobre les naturaleses de la cultura i l’espiritualitat

La cultura és com un viatge de tornada: és allò que li queda a un després d’haver sortir del séu diminut univers i haver vist món. També és cultura allò que resulta d’aquest viatge, és a dir, allò que hi queda, com un remanent, en un territori, fruit d’aquests viatges efectuats per les persones i de les trobades que s’han produït en aquests viatges. La cultura, en resum, tant la de cadascú com la dels diferents indrets del món, neix de compartir.

Per la seva part, l’espiritualitat també neix d’un viatge, però intern. És l’acostament d’un a si mateix. Al mateix temps, també és la descoberta d’allò que el transcendeix, a aquest un mateix, perquè la vida que s’allotja als cossos de les persones les depassa, de fet, i escapa al séu control i comprensió. Poc més podem fer, els vius, que testimoniar la vida i admetre que no en sabem el com o el perquè. La comesa de l’espiritualitat no és altra que la d’obrir una porta entre el conegut i l’inconegut i evidenciar que aquestes dues coses en són, en realitat, una sola.

La cultura neix de compartir;
l’espiritualitat, de l'acostament d’un a si mateix

En la nostra vida s’hi combinen el conegut i el misteri i poc podriem dir-ne de com s’origina o s’articula… però hi ha una cosa que sí que la sabem, de la vida, i és que és de tots els vius en la mateixa mesura. Tots tenim, respecte a la vida, la mateixa potestat. Tots som iguals davant la vida, per molt que l’entenguem o l’apliquem de maneres diferents, per molt que al misteri ens hi referim de maneres fins i tot antagòniques. I per això és legítim que cadascú es relacioni amb si mateix i amb allò que ho feu possible a la seva manera.

 

Sobre l’intent de negació de la unicitat i la multiplicitat de l’existència

Entenc que el feixisme neix de la intolerància, de la por al no entendre, de l’espant davant la diversitat i la immensitat del món. I negar l’heterogeneïtat de creences, comportaments, criteris o vestimentes resulta en la pretensió d’imposar unes formes per damunt de les altres. I aquesta és, al meu entendre, la fal·laç premissa del feixisme: la negació de la multiplicitat de l’existència i, per tant, de la seva diversitat inherent.

Per contra, crec que el fonamentalisme es deu a una mala comprensió la unicitat de l’existència. És creure que un credo és millor que un altre, quan de fet, per diferents que siguin les creences, i per diverses que siguin les maneres de veure el món o de fer referència a l’origen, tots som iguals en relació a aquest origen comú. Si l’espiritualtat pretén la descoberta de l’esperit vivificador, i entenc que l’esperit és el fil invisble que vinculta tota l’existència amb la font comuna, cultivar l’espiritualitat és acostar-se a la comprensió de la unicitat de l’existència.

El feixisme pretén negar la diversitat;
el fonamentalisme, la unicitat

És a dir, al meu entendre, el feixisme és creure que el món ha ser tot homogeni, quan és divers i plural, mentre que el fonamentalisme és creure que tot és diferent (i que les altres creences no són tan bones, quan de fet, són més similars del què sembla a simple vista).

Si la cultura s’enriqueix de les diferències entre iguals; l’espiritualitat palesa les semblances entre diferents. De ben segur que les mateixes veritats poden expressar-se de maneres ben diferents, amb paraules ben diferents, i el cert que és que, al llarg de la història, la humanitat les ha sabut declarar de manera tan formidable com dispar.

 

La cultura inhibeix el feixisme mentre que l’espiritualitat impedeix fonamentalisme

Fet i fet, el fonamentalisme i el feixisme són dos pols d’un mateix eix, que és la intolerància i una incorrecta aprehensió del real, probablement per por i prejudicis. Ambdós són producte de negar allò que és: El fonamentalisme es nega a reconèixer la diversitat i la pluralitat de l’existència; el feixisme en nega la unitat subjacent. No reconeix que tots provenim d’una font comuna i que, per tant, en última instància tots som germans.

El feixisme oblida la unitat subjacent a tot, i estableix categories des d’un punt de vista supremacista. Aquesta és la perspectiva que el fonamentalisme vol combatre… i així és com els dos pols volen combatre’s mútuament, i en realitat es retroalimenten.

I aleshores es reforcen l’un a l’altre. I l’un veu l’error de l’altre però no veu el propi. Per aixo és imperatiu que despullem al feixisme i al fonamentalisme, i crec rellevant que ho fem simultàniament i de manera correlativa: Son, respectivament, producte de negar la unitat i la pluralitat. I negar aquests dos axiomes complementàries és nefast: Allò que és un és u, i allò que és múltiple és múltiple.

Si on hi ha diversitat (les branques, les formes) s’hi vol trobar uniformitat, es tendeix al feixisme; si on hi ha unicitat (les arrels, les essències) hi volen veure diferències (i categories), aleshores es cau en el fonamentalisme.

Per això penso que admetre les diferències i acceptar que tots som i serem sempre diferents –en les nostres formes– és la millor prevenció contra el feixisme, i això és justament el què aporta la cultura. És clau aprendre que els altres ens enriqueixen, que les persones no naixem culturitzades i que els territoris s’han pogut dotar de cultura gràcies a que les persones que hi han viscut o estat han sigut ben diverses. Si hem creat la cultura és perquè hem som diferents i hem aportat coses noves.

Reconèixer l’essència comuna a tota l’existència és una de les finalitats de l’espiritualitat. Com que aquesta essència és invisible, és natural que les persones hi facin referència de diferents maneres i que hom vulgui acostar-s’hi de formes ben diverses. Fet i fet, entendre que tot i que són ben diferents les formes observables l‘essència és sempre una i única, vet aquí el sentit de l’espiritualitat. Reconèixer que hi ha quelcom que ens uneix i ens fa iguals, però que aquest element no té forma i ens transcendeix, aquesta és la lliçó que resulta de tota pràctica espiritual, perquè l’espiritualitat és la via que acosta a les persones a aquest transcendent comú. Com que l’espiritualitat assumeix que la multiplicitat no pot negar de cap manera la unicitat impedeix, de manera natural, el desenvolupament del fonamentalisme.

La cultura s’enriqueix de les diferències entre iguals;
l’espiritualitat palesa les semblances entre diferents

 

Despullar simultàniament el feixisme i el fonamentalisme

El feixisme i el fonamentalisme són dues cares d’una mateixa moneda. Són dues expressions que deriven d’un mateix error –a saber, la mala comprensió de què signifiquen de la unitat i la multiplicitat–, però no són ben bé el mateix, i per això s’aviven l’un a l’altre. Crec que per desabillar cada una de les dues postures cal discernir bé en què s’equivoquen l’una i l’altra.

Som d’un sol món; però de molts pobles diferents. L’únivers és plural; però singular alhora. Si neguem una d’aquestes dues facetes de l’existència estarem caient en el feixisme o en el fonamentalisme (en una o altra en funció de quina de les dues facetes neguem). I una pregunta que em sembla interessant formular (o formular-se) és aquesta: “Què li nega vostè (o què li nego jo), a l’existència, la seva unicitat o la seva multiplicitat?” En funció de la resposta podrem diagnosticar el trastorn. I en evidenciar-lo crec que ja començarà a resoldre’s per si mateix, sense que calgui entrar a enfrontar-lo de manera directa, perquè davant del feixisme i el fonamentalisme només hi ha una resposta possible: desvestir-los fins que palesin el séu buit.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies