05 Feb Dieta, exercici, descans

A casa podem dir que hem conegut de molt a prop el càncer, l’alzheimer, la diabetis, l’artritis, el parkinson, les malalties de la pell i els accidents. Som una família nombrosa, i he de reconèxier que entre meus els avis, pares i germans acumulem un bon historial. Si fa no fa, però, crec que es tracta d’un historial comparable al de moltes altres famílies.

Amb els anys, he pres consciència de que és millor prevenir que curar. Ara he decidit adoptar un lema per tal que em serveixi de recordatori i m’ajudi a millorar l’estil de vida: Dieta, exercici, descans.

Aquest és el lema: Dieta, exercici, descans.

Dieta, exercici, descans

Sóc conscient de que pel bé de la meva salut he de reduir el consum de sucre i de carn. Sobretot, em convé menjar molta verdura. També noto que em convindria dormir més, perquè treballo molt, i quan no treballo llegeixo o estudio, i ja se sap que en una casa amb nens no sempre és fàcil trobar les estones de descans necessàries. Un bon repòs permet que es realitzi una bona activitat. Sempre he sabut que per treballar bé és molt important haver dormit bé.

Les meves activitats físiques preferides són caminar per la muntanya i el bosc, i fer ioga. Quan vaig descobrir el ioga em vaig quedar sorprès: em sentia com dalt d’un núvol, lleuger com una ploma, concentrat i inspirat, alegre com un nen petit.

Aquell dia em vaig adonar que la clau de la salut és adonar-se de que hi és: sentir-la i percebre-la. Apreciar-la permet cuidar-la.

A favor o en contra de la salut

Quan un s’adona de la pròpia vitalitat, pot protegir-la. Per això, sigui quina sigui l’activitat que realitzo, intento tenir en compte la meva pròpia força vital: Intento sentir en quines condicions es troba, per no enfonsar-la i arruïnar-la, i incrementar-la i tonificar-la. La sensació de vitalitat és una experiència subjectiva, i hom pot fer per manera que aquesta sensació augmenti o disminueixi.

Per això sóc acupuntor, de fet. Sé que l’acupuntura dona consciència del nivell de salut d’una persona. Quan una persona es fa acupuntura, sent com flueix la seva pròpia energia vital, i s’adona que aquesta s’ordena, gràcies a que el tractament promou els processos orgànics naturals i evita que aquests s’estanquin.

Amb l’acupuntura, els músculs que tendeixen a contraure’s es relaxen una mica, la respiració es calma i emergeix a la consciència, les emocions s’afinen i es presenten de manera més nítida. Els sospirs i els badalls que se li escapen a la persona que rep un tractament d’acupuntura demostren que la persona s’ha entregat, en certa mesura, que s‘ha ofert a si mateix per tal que sigui la seva pròpia fisiologia qui regni els processos que cal dir a terme, i s’ha obert a sentir el cos i ha renunciat a imposar-li un règim de vida que li és aliè.

Contra l’alienació, escoltar-se a un mateix

Amb el temps m’he adonat que l’alienació és el nostre pitjor enemic. Quan a dins nostre s’hi introdueix quelcom que no ens va a la mida, i mirem d’adaptar-nos-hi, ens fem mal a nosaltres mateixos. Les persones tenim límits, no podem amb tot, i hem d’acceptar fins on arriben les nostres possibilitats. No podem diferir tota la informació que ens arriba, no podem satisfer tots els desitjos dels altres, no podem fer tot el treball que voldríem, no podem anar a tot arreu.

És per això m’he adonat que el lema Dieta, exercici, descans resulta imprescindible: Si jo mateix no em respecto, i no li dono al meu propi cos l’aliment que necessita, el descans que li convé o l’activitat que l’aviva, com podré sentir que la meva pròpia salut flueix de manera ordenada? Si no m’escolto jo mateix, qui ho farà per mi?

Si no em cuido jo mateix, arribarà el dia que ho hauran de fer els altres. Naturalment, sé que ho faran, perquè tinc a prop moltes persones que m’estimen, i que em cuidaran molt bé. També sé que un bon professional de la medicina estarà a la meva disposició quan ho necessiti. Mentrestant, però, assumeixo que la responsabilitat de la meva salut és cosa meva, i m’esforço perquè el meu estil de vida sigui cada vegada més saludable.

El règim d’activitat, repòs i dieta

No m’imposo mesures estrictes, no pretenc fer un gran canvi d’avui per demà però, progressivament, vaig intentant posar en ordre el règim de la meva activitat, del meu descans i de la meva dieta. Sé que l’estil de vida que mantinc depèn bàsicament de mi, i que davant dels imprevistos que puguin presentar-se, siguin quins siguin, puc reaccionar de moltes maneres diferents.

De moment em dedicaré a prevenir i a preparar-me el millor possible, a consciència., i a veure què passa quan les coses es compliquin. No tot està a les meves mans, però moltes coses sí.