El canvi d’hora es produeix cada dia, a cada instant - Sufi.cat
6390
post-template-default,single,single-post,postid-6390,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
El canvi d hora es produeix cada dia

El canvi d’hora es produeix cada dia, a cada instant

El sol practica el canvi d’hora cada dia –no dos cops l’any–, i per això es pon un o dos minuts més tard (o més d’hora) cada dia que passa. El temps real segueix ritmes que desobeeixen els nostres rellotges.

Al ritme de la vida

Tots els fenòmens que tenen lloc a l’univers segueixen el seu curs natural. Això és, precisament, el que hauríem de fer nosaltres si volguéssim deixar d’estar en guerra amb el món i trobar la pau. I és que mentre preferim seguir a les màquines que escoltar-nos a nosaltres mateixos i al món viurem en conflicte amb la nostra pròpia naturalesa.

Formem part d’un món que es mou per rítmiques vives. Tenim els nostres propis bioritmes. Cadascú de nosaltres segueix el seu propi curs, diferent a cada moment. Milions de ritmes s’entrecreuen a cada instant, en aquest indret tan especial que anomenem univers.

Cada acció que realitzem ens convida a que gaudim del seu propi ritme connatural. No hi ha res que no tingui el seu tempo. Els incomptables canvis de ritme que vivim al llarg d’un dia –en la respiració, al batec del cor, al caminar, etc.– són una experiència personalitzada que mereix ser percebuda des de dins, de manera orgànica i en primera persona.

Si som vius és perquè tenim el temps interioritzat, o perquè ens hem introduït en ell. No hi ha res que pugui ser considerat un temps extern a les criatures. Tot existeix en la mesura que ve acompanyat del temps.

Un temps intern i compartit

No podem cenyir-nos al que diguin els rellotges. No podem fer veure que el temps ens és aliè. Som éssers vius i no estem fets per adaptar-nos a un temps extern, indiferent a nosaltres mateixos. Quan secundem al sol, i les marees a la lluna, en canvi, no ens estem pas cenyint a cap entitat externa, arbitrària o pretesament objectiva, com fem quan mirem el rellotge. Simplement, estem permetent-nos ser qui som, perquè nosaltres som vida, com ho és el sol i com ho és la lluna, i com ho és l’aigua que ens aviva, i els seus ritmes són també els nostres ritmes.

Tots els elements de l’univers ens influïm mútuament. Som interdependendents. O inter-independents, si voleu gaudir de més autonomia, però en cap cas no som res extern al món o al temps, ni el temps o el món són externs a nosaltres.

El temps és la vida mateixa, i la vida és sempre orgànica i natural, no pas abstracta. I encara menys arbitrària, com quan diuen que a les dues (fem un salt i) passen a ser les tres.

No podem fer salts en el temps, encara que això és el que ens diran dissabte. Però podem fer quelcom millor: podem percebre com el temps canvia a cada instant, podem gaudir de la seva vivesa, assaborir les harmonies que produeixen quan sorgeixen polirrítmes, i viure plenament.

I és que la vida mereix ser viscuda amb plenitud les 24 hores del dia… o les 23, si és 27 de març.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies