24 Oct El cel i l’infern

El cel i l’infern estan més a prop del que pot semblar. Podem passar de l’un a l’altre gairebé sense adonar-nos-en, en un segon i sense canviar de lloc.

En la majoria d’accions que realitzem hi sol haver una mica de cada, en proporcions diferents i variables. En cada relació que mantenim s’hi troben indicis que remeten als dos regnes. La porta entre l’un i l’altre és oberta. El món no es divideix fàcilment en bons i dolents. Les coses no són blanc o negre. Discernir entre el bé i el mal és complicat…

… i tanmateix possible: tenim recursos per saber què és adequat i què no ho és; què aporta pau als altres i què no; que ens fa sentir bé, lliures i feliços, i què ens fa sentir culpables i ens farà tenir remordiments.

Tenim consciència, i criteri, i olfacte, i això ens permet saber, a cada moment, en cada situació, si el que fem ens està acostant més al jardí o al foc. Sabem, si prestem atenció, si ens estem guiant per la llum que ens il·lumina, per petita que ens sembli la guspira que ens arriba, o si ens estem deixant endur per una força que no té per què emportar-se’ns, i que podríem esquivar, i ens estem condemnant, nosaltres mateixos, a les cadenes de l’ego.

Som lliures de decidir.