08 Mai El més obert i tolerant possible

M’ho han ensenyat així: intenta ser el més obert i tolerant possible. Això serà bo per tu i pels altres. No és qüestió de ser molt culte o llest. Tampoc es tracta de tenir un gran sou o la millor reputació. Si vols ser feliç, intenta que el teu grau de tolerància sigui prou gran com per que tot allò que se’t presenti pugui entrar dins teu i convertir-se en part de tu.

L’obert, en diu Rainer Maria Rilke. La trobada, ho anomena François Cheng. Jo en dic la Vida, en majúscules, i l’entomo amb la certesa que no és meva però es fa meva, i l’entrego amb la plena convicció que només si la dono per complet podré seguir existint.

La trobada amb l’obert

M’aboco plenament en el que faig, perquè així és com la Vida m’ha tractat a mi: Se m’obre de bat a bat. Em tolera. M’estima. Perquè hauria d’actuar, jo, d’una manera diferent? De fet, per ser jo mateix i actuar a la meva manera, no puc fer altra cosa que comportar-me com la Vida m’ha ensenyat a fer-ho.

Això és el que he après i, per tant, això és el que intento donar. No podria donar altra cosa que el que he rebut, ni podria defensar una idea diferent a la que he pensat per mi mateix. I és que en aquest món tot m’ho han donat fet i, per això mateix, ho he hagut d’aprendre sol.