10 Jun El milió de coses que deu haver-hi entre tu i jo

Et miro amb atenció i prenc consciència, mentre t’observo, del milió de coses que deu haver-hi entre tu i jo. Sé que entre els teus ulls i els meus hi ha un abisme. Ho sé, i no m’importa gens, perquè sé que res pot evitar que les nostres mirades es trobin, i que quan ho facin la nostra complicitat sigui del tot plena.

Res pot fer que em senti realment lluny de tu, perquè quan et miro la teva presència m’omple. Res del que s’interposa entre tu i jo pot evitar que t’escolti amb atenció, i sigui el teu confident, quan m’obro a escoltar el missatge que vols expressar. Res pot evitar que ens abracem, quan ens oferim l’un a l’altre i permetem que la força que sorgeix dins nostre ens atragui mútuament.

Entre nosaltres

No em preocupa res del que es pugui posar entre nosaltres. Al contrari. Benvingut sigui tot allò que vulgui venir a reunir-se amb nosaltres en aquest espai sagrat. Ho fa la llum que em permet contemplar com brillen els teus ulls. Ho fa l’aire que necessitem per respirar i gaudir-nos sense pressa. Ho fa el mateix misteri que ha aconseguit que tu i jo siguem aquí.

Sigui el que sigui que es troba entre tu i jo, farem que jugui a favor nostre. Farem que faci possible que ens entenguem, que ens ajudi a conèixer-nos més, que ens reforci més que no pas ens perjudiqui. I si és veritat que hi ha un milió de coses entre tu i jo, estimada, farem que totes elles esdevinguin testimonis d’una immensa i sorprenent trobada inevitable.