El ritus sufí i la manifestació de la divinitat - Sufi.cat
3893
post-template-default,single,single-post,postid-3893,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
El ritus sufí i la manifestació de la divinitat. Testimoni

El ritus sufí i la manifestació de la divinitat

Déu és allò que cau més enllà del que nosaltres podem capir. Al mateix temps, Déu és perceptible, i ho és a través de la realitat existenciada.

La manifestació no és altra cosa que la plasmació dels atributs divins, signes que la divinitat ens presenta i que ens revelen els seus moviments o la seva naturalesa.

Transcendent i immanent

Déu és purament transcendent i no podem assolir cap posició que ens permeti saber-ne res. Misteriosament, però, Déu es manifesta, i ho fa a tot arreu, en tot moment, en qualsevol circumstància.

La transcendència divina és absoluta i irremeiable. Paradoxalment, Déu se’ns mostra i ens parla. En fer-ho, no trenca la seva transcendència. El fet d’ocultar-se i mantenir-se transcendent no l’obliga a deixar de ser immanent.

El ritus sufí i la manifestació de la divinitat

El sufisme accepta el fet que la divinitat es manifesta en la realitat material. Ara i aquí, en aquests moments, en cada moment, en la condició en la qual ens trobem, en qualsevol circumstància en la que estiguem. El sufí, per tant, dedica els seus esforços a copsar la presència de la divinitat en allò que aprecia.

Per fer-ho té a la seva disposició els ritus. Les meditacions que practica –el dhikr, la samà, la recitació de l’Alcorà, la salat, etc.– li han de permetre assolir un estat meditatiu que consisteix en prendre consciència de la presència de la divinitat en tot allò que observa, palpa o realitza.

La revelació

Déu genera l’existència com signe de si mateix, per tal que poguem donar testimoni de la divinitat. Aquest és l’objectiu al qual aspira el sufí. És per això que no es pren els ritus com una activitat formal o externa. El sentit dels ritus no és només social, que també. Tampoc està enfocat només a l’altre món, que també. Sobretot, els ritus que realitza el deixeble d’una tariqa sufí prenen sentit perquè aporten consciència de Déu.

L’existència és el rastre immanent de la naturalesa transcendent de Déu, i el sufí, que vol abraçar la divinitat, no s’espera a fer-ho demà, quan es mori i perdi la seva forma corporal. El sufí vol apreciar Déu ara i aquí, perquè admet que si Déu és etern i absolut la seva immanència s’ha de revelar per tot arreu en cada moment.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies