18 Mar En defensa de l’experiència tinguda i la reflexió efectuada

És ben bé que de vegades sembla que això d’investigar et reclami que deixis de pensar o sentir per tu mateix. Sovint, quan afirmes quelcom, has d’afegir d’on ho has tret i qui ho ha dit, abans, com si pel fet de ser agafada l’experiència relatada fos més certa.

La originalitat, un valor poc apreciat

Si el que dius és tret d’algú altre, i en fas referència, molt probablement algú et dirà que el teu coneixement és vertader (ja que ho demostres), i això farà que el teu discurs sigui acceptat més fàcilment. Pel que sembla, el fet que diguis quelcom que ja ha sigut expressat anteriorment per algú altre li dona més validesa al teu discurs.

I no parlo pas del fet que allò que han dit els altres hagi pogut quedar més demostrat que el que dius tu. No, no. Em refereixo als casos en els quals la teva demostració és igual de bona que en la dels altres. És a dir, que el simple fet d’afegir cites sol ser entès com una demostració, ja de per si, i fa el que un diu resulti més creïble.

Aquest és el tema, i d’això em queixo: Qui s’atreveix a traçar un camí original i a anar per lliure sol ser tractat com un il·lús, quan més aviat es tracta d’una persona exploradora, autènticament lliure, i això no la fa de menys rigor o menys científica.

L’experiència tinguda, la reflexió efectuada

Això de dir que el que dius ho has pensat tu, o ho has sentit tu, o ho has descobert tu és tot un problema. Quan ho fas, pot semblar que la teva afirmació estigui mancada de credibilitat (justament pel fet que no es recolza en els altres), encara que no ho estigui.

La teva experiència pot ser posada en dubte pel simple fet de tractar-se –tan sols– de la teva experiència personal. Com si la teva experiència o les teves reflexions mai poguessin ser prou bones. És com si un individu particular no pogués afirmar una veritat sense llegir-la o escoltar-la abans en algú altre.

I no hi ha dubte que llegir i escoltar està molt bé, però també està bé aïllar-se i aturar-se, i deixar que aflori la veritat com apareix la primavera. I pensar què significa que això passi, i atrevir-se a gaudir-ne i sentir-ho, sense saber si algú ho ha viscut abans de la mateixa manera, o si per contra se’ns regala una experiència original, inèdita, i se’ns convida a experimentar una veritat que només és feta per a nosaltres.