Entrevista a Arnau Oliveres, acupuntor i co-fundador de l’Associació Adalil - Sufi.cat
4436
post-template-default,single,single-post,postid-4436,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Diàlegs

Entrevista a Arnau Oliveres, acupuntor i co-fundador de l’Associació Adalil

Entrevista a lale.cat el 2 d’octubre de 2020

 

A la pàgina web d’Adalil llegim: “Si realment volem reconstruir i transformar el món que ens envolta, hem de començar per nosaltres mateixos. Només així, des del cor, podem crear ponts reals i fer florir l’enteniment, la tolerància i la convivència”

Per què trieu la paraula Adalil?

— Adalil es una paraula catalana d’origen àrab. Si bé el significat en català ha quedat “en la persona que coneix el camí”, en àrab són “les marques o els senyals que ens indiquen el camí”. Com els fars a l’oceà que, a través de la seva llum, ens indiquen els perills a evitar i el rumb que cal seguir per arribar a bon port. Des de l’associació Adalil no fem res més que buscar i seguir els fars que ens il·luminen el camí.

I com ho feu?

—Adalil, Cultura i Espiritualitat neix per fer aquesta “i” entre la cultura i l’espiritualitat, perquè són dues coses que ens uneixen a tots. De vegades hi ha gent que és més contrària a la paraula religió i en canvi de cultura tothom en té; i l’espiritualitat l’aboquem en aquest espai que entenem per cultura que, etimològicament, té a veure amb el culte, amb cultivar-se interiorment. Entenem l’espiritualitat com un camí, i el primer pas s’ha de donar des de la humilitat, perquè desconeixem el camí en què ens aventurem. La paraula adalil empodera cadascú per prendre les seves decisions, perquè en el seu terreny és cadascú qui decideix com actua. Nosaltres li donem aquest sentit espiritual.

Què us mou a crear aquesta associació?

—Adalil neix també de la mà d’altres companys, en Marcel Plana i en Pere Garcia. En un moment donat, ens trobem tant en Marcel, en Pere com jo, que la nostra set espiritual deixa de ser una necessitat només interna i decidim que volem compartir-la. Ens adonem que molta gent ho viu de la mateixa manera i decidim constituir-nos en associació, que és el mecanisme pel qual podem arribar fàcilment a altres persones: fem cursos de meditació, conferències, el Festival Diàlegs BCN (https://dialegsbcn.com/). Organitzem actes per trobar-nos amb gent que té la mateixa necessitat de compartir l’espiritualitat des de la cultura. És la trobada entre aquestes dues paraules: cultura i espiritualitat el que ens va fer fundar l’associació l’any 2018.

Com avalueu aquests dos anys?

—N’estem molt contents, de la gent que ens hem trobat; diguem-ne que funcionem com un cercle d’amics, tenim molts seguidors de la newsletter i hi ha molta concurrència als tallers de meditació, però som una entitat petita i ens agrada crear ponts, com ara amb Lalè; quan vam fer el festival, de seguida vam voler que a la pàgina web sortís una llista d’associacions amigues, per crear sinergies: cadascú des del seu espai es troba amb altres; és una xarxa que ens mostra que sent tots diferents som tots iguals. És buscar un equilibri entre les peculiaritats i les llibertats individuals sense trencar aquesta igualtat, aquesta justícia, que fa que ningú no estigui per damunt dels altres.

Vosaltres esteu, però, vinculats amb el sufisme

—El nostre vincle personal és amb el sufisme, amb l’espiritualitat de l’Islam, però no volem trobar-nos només amb la gent que se senti identificada amb aquesta manera d’expressar l’espiritualitat, sinó amb tothom, l’expressi com l’expressi, de forma religiosa o no religiosa. Som una associació cultural, no una associació religiosa. Igual que es parla de cultura de pau, nosaltres parlem de cultura de l’espiritualitat, ja que no se’n parla mai i sembla que no existeixi.

Parlar de l’Islam actualment no creus que fa enrere algunes persones?

—Crec que no, crec que la gent està molt oberta a conèixer el sufisme que es presenta a si mateix com una espiritualitat oberta; s’emmarca en l’Islam, però en l’Islam entès com una actitud; més com un verb que no com un nom: és una acció no és una cosa. És una actitud que porta a terme molta gent que no l’anomenen Islam, sinó amor, art, naturalesa… es pot anomenar de moltes maneres però estem parlant d’una mateixa actitud. Cadascú expressa d’una manera diferent els mateixos valors. I l’associació la creem per trobar-nos amb gent que parla de les mateixes coses amb llenguatges diferents: “Els camins són diversos, la recerca és sempre la mateixa” (Rumi).

 

Entrevista: Laia de Ahumada
Fotografia: Adalil

Enllaç: https://lale.cat/index.php/2020/10/02/adalil/

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies