És islamòfoba, la nostra societat? (o són els muslims els qui ens rebutgen?) - Sufi.cat
6565
post-template-default,single,single-post,postid-6565,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
És islamòfoba, la nostra societat?

És islamòfoba, la nostra societat? (o són els muslims els qui ens rebutgen?)

De vegades em pregunto si la societat en que vivim és islamòfoba, si les estructures de l’Estat ho són en si mateixes, si les persones d‘aquest país rebutgen l’islam i senten aversió caps als musulmans.

És probable que sigui així, em dic, però no puc concloure que aquesta sigui la única resposta correcta, perquè també hi ha elements que em porten a pensar el contrari. En aquest país hi viuen molts musulmans, i també moltes persones que, tot i no reconèixer-se com a musulmanes, ho són d’actitud i consciència. També n’hi ha, i moltíssimes, que tot i estar molt allunyades de l’islam, el respecten i no hi tenen res en contra.

Però abans de respondre’m a la pregunta me la formulo al revés, perquè crec que plantejar-se l’escenari invers i procurar veure la situació des d’un altre angle sol ser un exercici útil. Ho faig i de seguida obtinc una resposta similar: des del punt de vista de molts musulmans, bona part dels elements que ens conformen com a societat poden ser vistos com a esbiaixats, i fins i tot poden generar un fort rebuig.

Els diners i l’èxit

Posaré un exemple: avui en dia la diferència de poder adquisitiu que hi ha entre rics i pobres és estratosfèrica, i tanmateix està plenament normalitzada. És estructural. Des del punt de vista de l’islam, que pregona la justícia social, aquesta desigualtat és aberrant. Hi poden haver diferències de salari, naturalment, perquè l’esforç, la responsabilitat i el coneixement s’han de reflectir en els preus de les coses, i no totes les feines exigeixen una mateixa dedicació. Ara bé, s’ha de seguir un criteri de proporcionalitat, i és obvi que avui la proporcionalitat brilla per la seva absència.

O la competitivitat, per posar un segon exemple: el món d’avui promou l’èxit, al qual entén com una victòria, i eleva als triomfadors a una categoria superior. L’èxit –que ja no és fer el que un creu– és superar als altres. És guanyar més diners que ells, destacar per sobre seu, poder-los manar… i fer-se famós.

Pels musulmans, en canvi, l’èxit té a veure amb el fet que la relació entre Déu i la persona sigui oberta i transparent. Entre Al·là i cadascú de nosaltres hi ha un vincle irrompible que fa que Ell sàpiga en tot moment si estem fent el bé, o no, i que nosaltres també sapiguem si ho estem fent bé, o no. Déu ha dotat a les persones de consciència, i aquesta consciència els permet saber si els seus actes són els més adequats. Partint d’aquesta premissa, l’èxit consisteix en tenir la consciència tranquil·la i en sentir alegria el cor, i no pas en comparar-se amb els altres.

En la naturalesa s’hi troben els signes que fan aprehensible la divinitat

I encara un tercer exemple: la manera com avui en dia les persones (mal)tracten el medi ambient. El cert és que en nom de la civilització i del progrés, i dels Estats i de les empreses, s’està destrossant el planeta de nord a sud i d’est a oest. És paradoxal (i esgarrifós, i cínic) veure com allò que sovint diu que fa avançar el món, en realitat, l’està castigant. Hi ha molta gent que creu que el creixement pot ser  sostenible, i no veu que creixement sostenible és un oxímoron. El que moltes persones consideren un avenç és vist en canvi, des del punt de vista d’un musulmà qualsevol, un retrocés.

L’islam pregona l’estima la naturalesa, i ho fa per la consideració que, en l’Alcorà, Al·là diu que té del medi ambient: “Mireu a orient i a occident i hi veureu la fesomia de Déu”, proclama el llibre sagrat. La naturalesa, lluny de ser vista com un medi –un escenari– o com una font de recursos, és quelcom més. És una creació divina que permet el reconeixement de la divinitat.

En l’islam, l’univers sencer és una teofania, és a dir, una manifestació del rostre de la divinitat, una revelació de la seva força creadora i del seu anhel de ser reconegut. Si els musulmans estimen a Déu, també s’estimen la naturalesa que Déu ha creat. Si els musulmans volen conèixer a Déu, ho han de fer a través de la realitat existenciada, perquè en aquesta hi ha els indicis que li permeten reconèixer a Déu. Sense coneixement del món no hi ha coneixement de Déu. Sense respecte al món no hi ha respecte a Déu. Per entendre a Déu cal llegir la naturalesa. Estimar l’univers és imprescindible per poder arribar a concebre la divinitat.

Estimar la naturalesa és adorar la divinitat

Es diu que Déu és, per a cadascú, el que cadascú creu que és, i que Déu es mostra a cadascú en funció de les capacitats que la persona té per concebre’l. El mateix podem dir del món: l’estima que se li té depèn del respecte que se li té. Hom no pot estimar el món i maltractar-lo al mateix temps. Hom no pot pretendre acostar-se a Déu i, per contra, fugir del medi a través del qual Déu es fa aprehensible. Entendre el món com un medi ambient, com un ens extern, és considerar-se aliè a la realitat divina (o considerar la realitat divina com a aliena a un mateix, vaja).

La idea que tenim del món és similar a la idea que podem tenir de Déu. En funció de com ens hi relacionem, ens en sentirem més a prop o més lluny. Si ens esforcem per fer-ne, d’aquest món, un indret més habitable i harmoniós, estem coadjuvant a que la revelació de Déu resulti més fàcilment perceptible. Si, per contra, embrutem el planeta, tapem la brillantor connatural del món i fem que la revelació de la divinitat sigui més difícil de percebre.

Com apunta Muhammad Iqbal, “la finalitat immediata de l’Alcorà és una reflexiva observació de la naturalesa que fa que la consciència de la persona es desperti i s’elevi per tal que mantingui una relació amb Déu i l’univers”.

La relació amb el món, les relacions amb els altres

Als ulls de molts musulmans, el món en que vivim mereix ser cuidat de la millor manera possible, i les relacions que hem d’establir amb el planeta i amb els altres individus que hi habiten –humans inclosos– han de ser el més justes i harmonioses possible. Però en el país en que vivim s’opta sovint per maltractar a certes persones i per destrossar bona part dels espais naturals. S’oblida que tots els espais són naturalesa, i que tota la naturalesa és una teofania, i es reclou els espais sagrats a l’extraradi, fent veure que la major part del territori, el centre de la societat, és un espai profà.

Així doncs, lluny d’entendre la sacralitat del món i d’establir amb ell una relació saludable, i lluny de promoure que les persones rebin un tracte just i igualitari, la nostra societat ha escollit un camí que no porta a l’avenç que promet ni a la justícia que pregona. Per això, poc importa si aquesta societat és o no és islamofòbica. De fet, és ben normal que a bona part de les persones no els agradi l’islam, perquè l’islam posa precisament en dubte el seu estil de vida, i proposa alternatives al model que segueixen i al qual s’acomoden. Aquest model fa possible que puguin sentir-se victoriosos, que puguin creure que estan per sobre dels altres, per exemple, dels musulmans.

Els valors

Però no cal ser molt viu per veure que la manca de valors que trobem en la nostra societat és un dels trets que millor la caracteritza –juntament amb l’èxit d’uns, i la depressió de molts– i això els musulmans, generalment, ho diagnostiquen. Si res és sagrat, res és respectat, es diuen per dins, mentre abaixen la mirada amb humilitat i s’agenollen, murmurant en veu baixa unes paraules que consideren revelades, tot tolerant que s’imposi el desig de la divinitat per sobre de la seva ambició particular.

Si res és sagrat, res és respectat, diuen per dins.

Però si tot és entès com a sagrat, tot serà degudament respectat, diem ben alt.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies