15 Des És molt fàcil malinterpretar les religions

Ull per ull,
dent per dent.
Deuteronomi, 19:21

Ull per ull, dent per dent, diu la famosa llei del talió. Per sort, podríem dir, avui en dia aquesta llei ens sembla una autèntica salvatjada, ja que propugna un principi de justícia completament inadmissible i obsolet.

Superar les religions

Això ens pot fer pensar en la conveniència de superar les religions, de deixar-les enrere, i en la necessitat d’establir unes normes de conducta ètiques i justes. Però, i si abans de rebutjar del tot la sentència que ens proposa aquesta llei (i de petar-nos les religions en un tres i no res), ens aturéssim a rellegir-la amb uns altres ulls, diferents als habituals? Qui sap si, aleshores, ens mirar-nos-la amb més deteniment que de costum, potser hi veuríem quelcom que no a primera vista ens havia passat desapercebut.

Si ho fem, i llegim a poc a poc, i consultem fonts expertes, potser veurem que aquesta dita connota quelcom més profund que el que havíem entès de primeres (molt més). Potser, fins i tot, podrem arribar a comprendre que, lluny de tractar-se d’una barbaritat, la llei del talió és una proposta cívica que té per objectiu la reparació d’un dany ocasionat, i que vol minimitzar el perjudici que aquest dany provoca.

Reparar el dany ocasionat

Vegem com ens llegeix aquesta llei el professor de cultura hebrea Jorge Burdman, membre de la Comunitat Israelita de Barcelona. Segons ell, la llei del talió, en hebreu, diu literalment el següent: Ull per sota de l’ull, dent per sota la dent.

I què significa, això de posar un ull per sota d’un altre ull? Què implica posar una dent per sota d’una dent? Doncs vol dir fer-li de suport.

A la llum d’aquesta lectura, la frase diu que si algú li treu l’ull a algú, faci l’esforç de convertir-se en els seus ulls, per tal de fer, en la mesura del possible, que la persona a la qual s’ha deixat cega hi pugui veure a través d’uns altres ulls. La llei del talió diu que si algú li trenca les dents a algú altre, faci el favor d’oferir-li una alternativa que li serveixi tant com li servia la dentadura que ha perdut.

A la recerca d’una solució

Ull per ull i dent per dent, doncs, la famosa llei del talió, és una sentència que, vista amb deteniment, resulta infinitament menys salvatge del que havia semblat en un primer moment. Fins i tot, es tracta d’una proposta que predica la conveniència d’esforçar-se a buscar solucions, molt més que no pas entretenir-se a buscar culpables.

Qui sap si el que prediquen les religions no està tan desfasat com sembla. Qui sap si el problema, més aviat, radica en les lectures esbiaixades que les interpreten, ja siguin fetes per creients interessats que pretenen adulterar el sentit dels missatges dels llibres sagrats, ja siguin fetes pels seus detractors.

La força de la veritat

Crec que les tradicions de saviesa segueixen més vives i vigents del que podria semblar a primera vista. Diria que estem força lluny d’albirar un horitzó que permeti superar-les. Ho dic perquè m’adono que el sentit dels textos sagrats és profund i positiu, malgrat que això no sempre és fàcil de copsar al primer cop d’ull, i perquè observo que quan es presta atenció al missatge dels llibres sagrats, la seva força espiritual emergeix, subtilment i perceptible, i acaba esfumant els mals entesos.

Si els creients són aquells que creuen que la veritat és allò que finalment surt a la llum, jo reconec que hi crec. Estic del tot convençut que els mals entesos acaben caient pel seu propi pes: per fer-se amb la veritat només cal temps.