23 Nov Escriure és analgèsic (carta al germà Abu Ali)

Escriure és analgèsic. Potser fins i tot escrivim per no sentir… em penso que jo ho faig per això.

La por és immensa. La por a la mort és increïble… una experiència de la qual no en sortirem vius… no em puc imaginar què és això.

Aquestes paraules han ofegat part del meu dolor i de la meva por. I em ve alegria, aleshores, pensant en tu. Pensant que tens sort, Abu Ali, d’haver-ho passat ja. Ets lliure, al jardí on no hi ha pors sinó ocells… ets més viu que nosaltres, que vivim amb les pors i les paraules, i morim, abans de morir, perquè no som lliures. Som presos de nosaltres mateixos.

Gràcies per enviar-nos la pluja, germà, que fa que la llibertat resulti tangible. Quanta raó tens, Toni: La vida i la mort son tan properes, caminen tan a prop i de vegades fins i tot canviant-se el lloc… gràcies per ser-hi per sempre.