29 Des És l’espiritualitat, amic; l’intangible aprehensible

No se la veu perquè escapa a tota forma física. Tanmateix, és present arreu, i per això ho manté tot en interrelació. És l’espiritualitat, amic, i malgrat que sigui invisible està sempre present. No pot ser d’altra manera, de fet, perquè la multiplicitat de formes i aparences només té lloc en el si d’una unitat que tot ho abasta. L’espiritualitat es fa present quan la diversitat evoca la unicitat.

Tot roman unit, però la unitat no pot ser vista. Només pot ser reconeguda, i per això es diu que és de naturalesa espiritual. Inassolible i necessària al mateix temps.

L’intangible aprehensible

L’espiritualitat és un intangible que resulta aprehensible quan les interrelacions que tenen lloc en el món són fetes amb respecte. L’espiritualitat es fa visible quan contemplem la congruència entre les coses. La força de la visibilitat esdevé palpable quan els elements es relacionen amb harmonia.

Bellesa, pau, coherència, convivència, harmonia… mil i un atributs sagrats tenen a veure amb l’espiritualitat, que no se’ns revela mai en si però sempre ho fa a través dels altres, expressant-se a través seu. Quan ens sentim a prop dels altres, quan ens adonem que formem part d’allò que contemplem, quan participem de la realitat en la mateixa mesura que ho fan els altres elements que integren una escena qualsevol, aleshores l’intangible es torna aprehensible, i l’espiritualitat mostra de ple la seva naturalesa.

Com que l’espiritualitat resulta inaprehensible en si mateixa cal anar a trobar-la en altres àmbits que li donen visibilitat: l’art, la naturalesa, la cohesió social, etc. Qualsevol espai és susceptible de mostrar-nos l’espiritualitat, perquè l’espiritualitat és un vincle que manté unides totes les coses, la interioritat de les quals es revela quan cada una d’elles ressona amb les altres.

De l’espiritualitat en deriven uns valors

Tenir en compte l’espiritualitat permet que el valors més nobles i profunds, més humans i universals, emergeixin de manera natural. Els grans valors no són una convecció a la que arribem perquè ens civilitzem. Els grans valors ho són perquè expressen la naturalesa de les coses. Són inherents a la vida: l’harmonia, l’equilibri, la justícia, la sinceritat, el respecte són necessaris per a la vida. L’univers no pot sorgir si no hi ha uns principis que determinen la interrelació de les peces que el composen.

En observar l’univers hi apreciem aquests principis d’ordre. Aquests principis expressen uns valors universals. Les grans aportacions com l’humanisme o els drets humans no són sinó una expressió humana d’aquests valors: cada criatura té dret a ser tal com és, pel simple fet d’haver sorgit a l’existència. El dret a ser depèn, només, d’haver obtingut existència. No són pas les altres criatures les que decideixin si li atorguen els seus drets. Els propis drets són decretats per l’existència en si mateixa.

Tenir en compte l’espiritualitat és admetre que aquests valors son intrínsecs al principi de la vida. Les regles del joc ens venen donades, i posar-les en pràctica ens afavoreix a tots. És quan ens oblidem dels grans valors sagrats que tot trontolla.

L’espiritualitat es mostra arreu

Allunyada de la lògica de confrontació a la qual sovint donen joc les religions, l’espiritualitat ens parla d’allò que a tots ens uneix. Però no podem pensar que l’espiritualitat es redueix a una qüestió interna i intangible, perquè hem de fer que resulti a tot arreu. Si no ho fem la convivència està està en perill, i el món deixa de mostrar la seva bellesa.

Cal anar més enllà de la dimensió interna de l’espiritualitat i procurar que es reflecteixi a tot arreu. Si no fem que cada relació que mantenim sigui l’expressió de l’espiritualitat, no li permetrem el món que mostri la seva grandesa connatural. Si no veiem que els nostres enemics són bons amics, perquè co-participen de la nostra mateixa realitat, no sabrem valorar el que representen per a nosaltres.

Si no contemplem l’espiritualitat en tots els actes que realitzem, els grans valors no seran més que una utopia. La trobada en la diversitat ha de reflectir sempre la unitat inherent, invisible en si mateixa, però pre-condició per a que res pugui tenir lloc.

És l’espiritualitat, amic

Amic meu, l’espiritualitat és un element que no és un element, però que emergeix a través d’aquells aspectes que ens la mostren. Així és com pot ser reconeguda a tot arreu. Allò ocult pot fer-se visible a tot arreu, perquè és a tot arreu, fent possibles totes les coses.

Si mireu bé veure que no hi ha mai res que deixi de mostrar-la. L’espiritualitat pot prendre totes les formes i mostrar tots els colors, sense quedar mai atrapat ni en elles ni en ells.