30 Set Faig mal

Faig mal, tot i que no vull fer-ne. Confesso que procuro evitar-ho, però m’adono un cop i un altre que els meus actes poden arribar a fer molt més mal del que podria imaginar. Les meves paraules fereixen, els meus silencis ofenen. Els meus moviments espanten, les meves aturades col·lisionen.

Entenc que en certa manera és inevitable que de vegades faci mal, tot en fem. Però per altra banda penso que podria fer-ho millor, molt millor, i que no m’esforço prou a intentar no fer tant mal als altres.

Només em queda l’acceptació de la pròpia limitació i l’esforç –jihad– d’enfocar-me en la més bona de les intencions: seguiré intentant no fer més mal. Aquest és el meu compromís d’avui i sempre. No puc deixar d’intentar-ho. Sé que acceptar les coses tal com són vol dir canviar-les.