30 Jun A favor del pensament positiu

Certament farem la prova del sofriment amb tots vosaltres: un poc de por, un poc de fam, amb reducció dels vostres bens, de la vostra vida i dels productes de la terra. Però tu anuncia un bon futur per als bons pacients, els qui suporten amb molta paciència el que els ve, car quan arriba una desgràcia que els commou, van repetint: «De Déu, Al·là, serem per sempre. A Ell per sempre tornarem!». Aquests rebran la benedicció del seu Senyor, misericòrdia! Aquests van pel bon camí molt ben guiats!

Alcorà, 2: 155-157

Sé que als detractors del pensament positiu els desagraden certes mostres de positivitat. A mi de vegades també m’arriben a molestar, perquè entenc que no sempre és hora de veure el costat positiu de les coses. No sempre ens ve de gust reconèixer que les coses es poden mirar amb més bons ulls. No sempre va tot bé. No sempre tot ha de ser vist en positiu. El cert és que tenim dret a la negativitat, perquè allò negatiu també existeix.

Però crec que és secundari. Intentaré explicar-me.

A favor del pensament positiu

Entenc l’existència en positiu. Per això, generalment, estic molt a favor de pensament positiu. Per què? Doncs perquè parteixo de la premissa que allò positiu se sobreposa sempre a allò negatiu, i que només cal temps per a constatar-ho.

És cert que l’univers consisteix en l’alternança constant de presències i d’absències, i que la vida constantment dona i treu. Ara bé, crec que la presència predomina per sobre de l’absència: Al final el producte existent hi ha sigut, i malgrat que després pugui desaparèixer, només pot marxar allò que, prèviament, ha vingut.

Només pot retirar-se allò que abans ha sigut donat. Només poden aplicar-se la resta o el perjudici sobre allò existent, és a dir, si abans s’ha produït una addició i un estat d’harmonia.

La idea que defenso és que si primer no sorgeix una cosa no se la pot eliminar ni alterar.

L’harmonia, manifestació de l’ordre inherent

L’existència ens revela, en si mateixa, els principis que la mantenen en ordre. Les lleis de la naturalesa, per exemple, resulten visibles en els propis processos, que les dibuixen i ens les presenten.

El procés harmònic i saludable de la naturalesa es palesa quan les coses funcionen de la manera que els és natural. Quan aquest ordre es trenca, cosa que també passa, apareix el desordre, és a dir, el caos, la malaltia, la pobresa, la precarietat, la corrupció, etc. Però aquests desordres posen de manifest un ordre que els és subjacent. La força que empeny els procés pot trastornar-se, i pot desaparèixer, però fins hi tot quan està malmesa o quan ja no hi és se’n pot tenir constància.

L’harmonia pot ser reconeguda per activa o per passiva. La manera passiva de veure-la es dona quan el vigor que ha de dinamitzar un procés no ho fa de manera harmònica, i això fa que apareguin els desordres, les desharmonies.

L’harmonia no és una mera desharmonia rectificada. Això no és possible. L’harmonia és l’estat natural de les coses. L’harmonia inherent a l’existència. La podem contemplar arreu. L’univers, amb tota la seva bellesa, mostra el seu ordre intern.

A favor del pensament positiu: aprendre a reconèixer la força inherent a la vida i a l’existència

El pensament positiu és l’eina que tenim per aprendre a reconèixer que rere la vida i l’existència s’hi troba la força que les empeny. Aquesta força ha de ser vista en positiu: no es destrueix res si prèviament no ha existit. No es perjudica res que prèviament no hagi aparegut.

Crec que l’existència ens dona coses bones i dolentes. Per tant, entenc que el pensament positiu no sempre és possible, ni recomanable. Totalment d’acord: no sempre toca estar positius.

Ara bé, també entenc que el fet d’experimentar coses bones i coses dolentes, coses agradables i coses agradables, ens permet adonar-nos –amb el temps–, que les bones predominen per sobre les negatives, i que les negatives no podrien tenir lloc si no hi fossin les positives.

Disfunció

Les coses negatives son coses positives en disfunció. Res més. El mal no té una funció pròpia. El mal només hi és per destruir el bé. Sense el sentit, el sense sentit no hi seria. Recordar-ho permet mantenir-se positiu fins hi tot quan les coses no semblen clares.

El pensament positiu ens serveix per no decaure ni en els pitjor moments. Ens aporta paciència quan convé esperar. Ens dona perspectiva quan les coses van malament. El pensament positiu no ens diu pas que ens oblidem de les coses dolentes i fem veure que no hi son. Al contrari, el pensament positiu és molt realista.

I optimista: parteix de la idea que el bé és al principi i al final de cada cosa, perquè la fa possible, i li dona existència i forma. El mal, en ella, només hi ha sigut com un accident, com un fet circumstancial, que aporta llum i perspectiva, i que permet contemplar el bé des de la seva absència.

Quan el mal fa acte de presència ens permet reconèixer la preponderància del bé.

Aprendre, gràcies al mal, a reconèixer que el bé és inherent

Hom no pateix una desgràcia sense que Déu ho autoritzi!
Ell guia sempre el cor del qui creu en Al·là, Déu!
Ell coneix bé totes les coses!

Alcorà, 64 :11

El mal ens ve perquè aprenguem a apreciar l’aspecte positiu de l’existència. El mal no és inherent a l’existència. El mal és, precisament, la manca d’allò inherent en un fet existent. Quan la inherència de la cosa es recupera, aquesta recobra tot el seu esplendor. L’harmonia és un principi inherent a la vida, i la seva absència sempre és un procés temporal.

La vida, d’entrada, és. L’existència és un regal, i per molt que caldrà retornar-la a la mateixa font que ens l’ha atorgat –la realitat una–, res podrà negar que hi ha sigut, i per molt que el mal faci acte de presència en diferents indrets del seu recorregut, la seva estància en l’existència no fa més que recordar-nos la grandesa de l’amor que ens dona vida.