25 Mar Fer música, escriure, ballar… i sentir-se realitzat

Fer música és el meu gran premi.
No necessito que m’escoltin.
Pat Metheny

Hi ha qui creu que els músics toquen perquè el públic en gaudeixi, però jo sóc més del parer de Pat Metheny, que afirma que no necessita que l’escoltin (vegeu l’entrevista aquí).

Creem per naturalesa, composem perquè sí. Fem música, parlem, ballem i saltem perquè ens agrada fer-ho i perque, fent-ho, ens expressem tal com som. Potser també ho fem per per compartir i donar, i per agradar als altres, no dic pas que no, però sobretot ho fem per sentir-nos vius i ser feliços. No necessitem que ningú s’interessi pel que fem per sentir-nos realitzats. N’hi ha prou amb que fem el que volem fer.

Sentir-se realitzat

Per sentir-se realitzat n’hi ha prou amb fer coses (amb fer el que es necessita fer, naturalment). El que facin els altres és cosa seva, i tindrà a veure amb la seva realització, però no amb la nostra. Si ens escolten o no, quan parlem o quan cantem, és cosa seva, i encara que ens agrada que ho facin, no pot resultar determinant. La nostra felicitat no pot dependre de quelcom que no està a les nostres mans.

No podem assumir la responsabilitat de que el missatge que transmetem arribi al nostre interlocutor d’una manera determinada (i que l’impacti d’una manera positiva). Nosaltres només ens podem ocupar de procurar que això sigui possible, no és cosa nostra fer que succeeixi. No podem imposar-nos.

Si després resulta que sí que ens escolten (o ens llegeixen, o ens miren) i que, a més a més, els agrada el que fem, fantàstic, però això no està a les nostres mans.

Fer música, escriure, ballar…

Deia que composem, escrivim, ballem o saltem pel simple fet de fer-ho, perquè ens dóna plaer i perquè volem. I això no és pas poca cosa: Crear és fer realitat allò que ens surt de dins, és a dir, és deixar que ens travessi allò que ens ve, és a dir, és deixar que ens arribi allò que se’ns dona. Crear, per tant, és coadjuvar amb el procés creatiu que el món realitza en tot moment. Crear és participar de la creació. Crear és formar part de l’existència. Crear és ser, i ser és transformar, inventar, composar, escriure…

No hi ha evolució si no hi ha creació. No hi ha desenvolupament si no hi ha una força que crea i empeny. Si fem música, o escrivim, o ballem, és perquè sentim aquesta força que va i ve, i que necessita sortir perquè ens ha entrat. Potser la força que mou el món és invisible, però els productes que genera aquesta aquesta força són ben palesos.

El premi

Jo escric això que escric perquè en Metheny ha dit el que ha dit. Tot està connectat. Tot està en constant moviment, tot està entrant i sortint… però no sabem cap a on anirà el que nosaltres traiem a fora, ni tampoc sabem què ens entrarà exactament.

No sabem com va, tot això, ni tampoc sabem perquè passa el que passa, però sabem que hi ha una força que mou el món, de la qual en desconeixem l’origen, però sentim que ens travessa i ens connecta. Què més volem?

No podem preocupar-nos d’on arriba i on no arriba, aquesta força, això no és cosa nostra. El que sí que podem fer és ocupar-nos de gaudir-ne, és a dir, sentir la força que ens empeny a fer les coses que ens agraden, i fer-les.

Com diu Pat Metheny, el premi és que podem fer el que fem. En si mateix. La recompensa d’una cosa és el propi fet de fer-la.