Improvisar - Sufi.cat
4986
post-template-default,single,single-post,postid-4986,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Improvisar. Fluir

Improvisar

Ja no faig servir el bolígraf per escriure a l’agenda. Fa temps que m’he passat al llapis, perquè sé que bona part de les coses que hi apunto hauran de canviar de lloc, o directament les hauré d’esborrar. Suposo que als polítics els passa el mateix. Tots vivim la mateixa realitat. Tots hem d’estar disposats a improvisar.

Improvisem. Tant els polítics com nosaltres. Ara més que mai, i potser cada cop més. I no és dolent fer-ho, de fet. Al contrari. Hi ha situacions en les quals fer-ho és imprescindible. Però per improvisar, com saben els bons músics, cal tenir una base sòlida. Per improvisar bé cal saber-ne molt. Cal saber-se la melodia al mil·límetre, i fluir amb l’harmonia. La improvisació és un diàleg viu amb l’escenari en el qual un es troba, no pas una verborrea sense sentit. Improvisar no és actuar al marge de la situació, sinó fer matx amb ella.

Improvisar és fluir

Improvisar és fluir com ho fa la pròpia vida. És viure cada situació amb l’alegria de saber que et sorprendrà, i que cada instant et convida a despertar una acció impensada. És moure’s en el món predisposat a secundar-lo i a reorientar-lo. És no tenir l’anhel de donar o rebre, sinó de descobrir quina de les dues coses convé dur a terme.

Per improvisar cal conèixer bé el terreny i, sobretot, cal saber sentir-se lliure. Els que improvisen juguen, proven, intenten… i respecten la situació, perquè saben que la situació és la guia per a la seva improvisació. No la bloquegen ni la controlen, però li proposen variants. Els que improvisen juguen, i deixen que el món jugui amb ells.

Llibertat

Improvisar és com jugar a un joc, però és un joc en equip, perquè qui improvisa ho fa tenint a l’altre en compte. S’improvisa tenint en compte la propensió del moment. No és el mateix que es posi a ploure que comenci a clarejar. Cada situació convida, d’alguna manera, a una improvisació que li és pròpia. Cada situació presenta la seva pròpia naturalesa, i improvisar és jugar amb aquesta essència immanent, donar-li cos de manera espontània. Improvisar el atendre a la vivesa de la realitat, a la organicitat d’una situació, a la peculiaritat d’un instant.

Improvisar és, per tant, aferrar-se a la situació vigent i actuar-hi en connivència. És sentir la força existent i coadjuvar-hi. És no imposar ni deixar que res s’imposi. És avançar en equip amb tot allò que es realitza, tal com ho fa tot allò que es realitza, és a dir, amb plena llibertat però amb una propensió determinada. Com un riu que avança, sempre cap avall, però disposat a canviar el curs si s’obre una escletxa inesperada.

Innocència

Improvisar és relacionar-se amb la realitat de manera immediata, viva, oberta, innocent. Per improvisar cal fer l’amor de dues maneres: Cal acceptar la situació i cal estimar la llibertat. Per improvisar bé cal posar-hi amor, molt d’amor. Amor per cuidar el què es rep, per acceptar-ho i conèixer-ho, el millor possible, perquè la situació donada és la situació donada; i cal amor per entregar i oferir el que surt de dins, amb espontaneïtat i sense límits, sense pretensions ni expectatives. Només amb la intenció de participar de la realitat que té lloc a cada instant, de la seva vivesa…

…i de gaudir de la immensa meravella que és sorprendre’s.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies