13 Ago Just du’a: Senzillament, demana-ho

Just du’a: Senzillament, demana-ho. Però fes-ho de cor, segur de que les teves intencions són sinceres i realistes. No vulguis tergiversar la realitat.

L’ablució

Dedica un temps a netejar bé la teva pell amb aigua clara i, mentre ho fas, observa que el teu cos també es renta per dins. Realitza l’ablució a consciència. Deixa que l’aigua s’endugui totes les impureses. Després, quan percebis que a dins teu ja no hi queda res d’artificial, demana. Suplica. Fes la du’a.

Suplica, doncs, i proclama amb claredat aquell desig que creus que és just que realitzi, però fes-ho sabent que és Al·là qui fa totes les coses, i que potser la teva petició no serà atesa. Només Ell sap si és convenient. Només Ell sap a on es dirigeix el curs de l’existència.

El desig de l’existència

I potser ho farà, sí. Potser el teu desig s’aplega amb el de l’esdevenir i es realitzen plegades, una cosa i altres, perquè es revelen indissociables.

Qui sap. El que és segur és no ho farà ningú altre, perquè no hi ha tal altre. Si vols que quelcom es produeixi, orienta’t a Al·là, perquè Al·là és la font d’on tot prové, la força que realitza el que esdevé. Al·là és el que o el qui (sense ser ni cosa ni persona) fa possible que tingui lloc la realitat, i la realitat va molt més enllà del que nosaltres, des de la nostra menuda posició, som capaços d’imaginar.

El desig de l’existència no ha sigut nostre. El desig de que existís el que ha pres cos i forma no ha estat de ningú més que del Creador. Qui, essent creat, podria crear des del no res?

Senzillament, demana-ho

Si realment desitges una cosa, demana-la a Al·là, i confia que el teu desig s’aferra a l’anhel universal inherent al que es realitza. No pretenguis fer les coses sol. Més aviat, invoca clarament que siguin ser fetes. Expressa-ho de manera entenedora i inequívoca, i obre’t a la força/font que pot realitzar-ho, si ho estima oportú, si ho creu d’acord amb el que mereix que es realitzi.

I prepara’t, aleshores, tot posant-te al servei del que esdevingui, fluint en la mateixa propensió amb que ho fan les coses que emergeixen. Coadjuva amb el procés que té lloc. Deixa’t endur per les aigües de la creació. Qui sap si el teu desig està madur per realitzar-se, qui sap si mai podrà tenir lloc. Però si ho ha de fer, es produirà d’una manera natural, espontània, lliure, perquè la realitat que es realitza no pot ser forçada. La realitat és allò que és tal com és.

Participem de la realitat: la realitzem

Senzillament, demana amb humilitat, i accepta allò que vingui, perquè només es realitzarà allò que Al·là vol que es realitzi. No hi ha més realitat que la realitat: No hi ha força que pugui oposar-se a la realitat. Ni res ni ningú pot alterar-la.

Però tots hi participem, de la realitat, tothom en forma part, i en la mesura que existim contribuïm a l’existència. No podem deixar de fer coses, no som mers objectes, no sols ens movem per inèrcia. Tenim força de voluntat i del que es tracta és de que aconseguim harmonitzar els nostres desitjos amb la realitat perquè aquesta és la única manera de realitzar-los.

Quan el canvi que proposes sigui idèntic al canvi que veus que està tenint lloc, les teves súpliques no seran res més que una adoració de la pròpia realització. El teu desig es realitzarà, precisament, quan el seu aspecte sigui el de l’adoració de la realitat.

No t’entossudeixis, doncs, a intentar acomplir desitjos impossibles. No vulguis provocar cap canvi que resulti contraproduent. Cedeix a la única força/font que pot fer que el teu desig sigui possible i disposa’t, amatent, per estar a punt en cas que coincideixi plenament amb la realitat que es realitza. Qui sap si això que tan desitges és, justament, el que ha tenir lloc.