11 Gen La creença rere els actes

Sovint parlem de les creences, però seria rellevant concretar una mica la noció perquè no tothom l’entén de la mateixa manera. Sovint es considera que es tracta d’un conjunt d’idees que pertanyen al regne de les idees, i que poder estar deslligada dels comportaments.

Res més lluny de la realitat: La creença i l’acció són dues cares d’una mateixa moneda.

La creença rere els actes

La teva creença no es conforma de les idees en les quals penses que creus, sinó dels valors que els teus actes reflecteixen, dels principis que les teves accions posen de manifest.

Els actes que tu realitzes revelen la teva creença. Tant és així, de fet, que a l’hora de parlar de creences és força irrellevant la idea que tinguis al cap: el que importa no és tant el que penses o el que dius, sinó el què fas, perquè serà el que tu facis el que demostrarà en què creus realment.

Si el que penses té molt a veure amb el que fas, bona notícia, és senyal que els teus pensaments són congruents. Però no són pas els pensaments els que ens revelen la creença, sinó els comportaments que dus a terme.

El motor de cada acció

La creença és inseparable de l’acció perquè és el motor que l’empeny, la brúixola que l’orienta. Ja sigui conscient o inconscient, una creença és una força que motiva unes accions.

De creences en trobem per tot arreu, perquè la creença és la intenció per la qual s’executa cada acte es realitza. La creença és indissociable de l’acció: Una creença és una idea que s’amaga rere els actes i que es mostra a través d’aquests.

La creença és quelcom que es desprèn dels actes, a la vegada que els provoca. És com la teoria que acompanya una pràctica no hi ha teoria que pugui aplicar-se, perquè si no la teoria no seria tal cosa. al mateix temps, la praxis evoca una teoria, la qual pot ser coneguda o no. En tot cas, però, és gràcies a la pràctica que coneixem la teoria.

Creure en el que fas

És important no confondre la creença amb els ideals, cosa que li passa, per exemple, a qui es reconeix com un creient no practicant, o a qui considera que tal cosa pot existir. Cal remarcar que en aquest cas s’està fent al·lusió als ideals, i no pas a les creences. Els ideals són només idees, i la seva aplicació, tot i que sovint és ben possible, però no té perquè fer-se realitat. En el cas de les creences, en canvi, l’acció és determinant. No hi pot haver una creença si no hi ha una acció que la verifiqui.

Un pagès treballa la terra perquè creu que aquest treball donarà fruits. Un davanter xuta la pilota perquè creu que pot marcar gol. Un polític es presenta a les eleccions perquè creu que pot treballar al servei d’una població. Tots ells son creients. Tots ells creuen en el que fan i fan allò que creuen.

Quan reconeixes que tens una creença no estàs fent altra cosa que admetre que creus en el sentit d’allò que realitzes.