24 Mar La/es religió/ns

Les religions son trans-religioses. Totes elles van mes enllà de si mateixes, perquè admeten en elles coses que no hi caben dins seu. Un religió és un recipient que inclou allò que escapa a ser retingut, de manera que la naturalesa inherent de les religions és que siguin, alhora, tancades i obertes. Totes les religions son, a la vegada una sola sola religió i diferents religions.

Aquesta afirmació resulta paradoxal però ha de ser tinguda e compte si el què volem és entendre la naturalesa de les religions i la d’allò que ens revelen. Mentre només entenguem que de religions n’hi ha vàries i que son diverses estarem oblidant la meitat de la veritat: totes elles ens porten a déu, perquè totes elles neixen de la seva revelació. En totes elles s’hi amaga i s’hi revela, simultàniament, una mateixa divinitat.

Un Déu únic

El Déu que parla als vedes és el mateix que li parla a Moisès i a Muhammad. No podríem pretendre apreciar la diversitat religiosa –per exemple, als vedes Déu parla en sànscrit, a Moisès li parla en hebreu i a Muhammad en àrab– sense considerar que aquesta veu que s’expressa de diferents maneres prové d’una mateixa font.

Es tracta d’apreciar, simultàniament a la diversitat de formes que les religions han pres, que totes elles apunten a una mateixa veritat, malgrat expressar-la diferentment, i que, per tant, en ultima instància i malgrat les seves diferències formals, son escoles que ensenyen el mateix.

Totes les religions apunten a Déu si és que de Déu provenen. Un mateix punt de confluència les aplega a totes, una mateixa veritat s’aprecia rere la diversitat que encarnen. Malgrat fer-ho en diferents idiomes, totes parlen del mateix; malgrat ensenyar-nos diferents mètodes i proposar-nos diferents ritus, totes menen a un mateix destí.

La simultània unitat-diversitat que s’aprecia en elles

És important que entenguem la unicitat entre les religions, i no només la seva diversitat, perquè si només n’apreciéssim la diversitat ens quedem en un punt on encara no es troben. Crec que el diàleg interreligiós –el coneixement de la diversitat religiosa– té la funció, sobretot, de posar en valor els punts de confluència, i no només de mostrar-ne la diversitat, que sens dubte és d’una riquesa innegable.

Si una religió és quelcom que es conforma a l’entorn del missatge d’un profeta, el Déu que es revela a través seu profeta es sempre el mateix Déu. Ho fa parlant-li en la seva llengua, i dirigint-se al seu poble o comunitat. Cada revelació té lloc en un escenari determinat, en un context concret, i això, només això, la converteix en diferent-a-les-altres.

Les diferències idiomàtiques i metodològiques son menors en relació a les semblances que hi ha entre les revelacions: si acceptem que totes elles son paraula de Déu podem acceptar que tots elles ens revelen el mateix Déu, ens el presenten i ens el mostren.

Un mateix Déu

Així, si el que ens interessa d’una religió es el seu aspecte formal, el seu profeta i la seva vida, la seva llengua i el seu poble, trobem la gran diversitat de religions. I podem apreciar aquesta riquesa com un valor positiu. Ara bé, quedar-se aquí és quedar-se a mig camí, perquè el què interessa d’una religió, penso jo, és allò de què parla, l’objectiu al qual ens porta.

Si el que ens interessa d’una religió és Déu, aleshores totes en son una. Totes les religions son expressió dels missatges que el mateix Deu ens ha regalat, en diferents moments i contextos, i per molt que d’elles n’extraiem camins diferents, tots ells provenen i porten a un mateix punt.

Totes són una

És per això que jo en segueixo una i crec en totes. Crec en totes perquè crec en el Déu únic que s’amaga/es revela en elles. En segueixo una perquè entenc cada religió com una via d’aproximació a Déu, complementària a les altres, però dotada en si mateixa d’un mètode complet, diferent en forma a les altres però idèntica en l’objectiu compartit.

De la mateixa manera ue no ens cal parlar totes les llengües per expressar què sentim, no ens cal complir els preceptes de totes les religions per retrobar-nos amb Déu. En tenim prou en seguir un dels camins que ens convida a seguir. Fins hi tot, en tenim prou amb seguir el nostre propi camí, perquè de la mateixa manera que Déu es revela en els profetes i els seus missatges, també ens inspira directament a cadascú de nosaltres, i dins nostre hi trobem –no només en les religions– una guia per reunir-nos amb el nostre Creador.

És impossible complir amb els ritus i els calendaris de totes les religions. Una és suficient. De fet, ni tan sols cenyint-nos a una religió l’abastarem tota, perquè en cada religió hi ha missatges que no arribarem a copsar. No són per nosaltres, com tampoc son per nosaltres les llengües que no parlem o les religions que no practiquem. No passa res. No podrem abraçar la diversitat de la creació.

Però l’objectiu d’una religió no està en portar-nos a abastar aquest tot que apreciem en la multiplicitat, sinó en retornar a la font única d’on provenim. L’objectiu dels religiosos, per tant, no és el d’anar cap a la diversitat sinó cap a la unitat que es revela en ella. Cada ensenyament porta a Déu, cada religió conté una revelació valida. Perquè hauríem de voler-les totes per a nosaltres? N’hi ha prou amb admetre que les altres són per altres persones, i que són tan bones i vàlides com la nostra.