La font és viva, tot sorgeix d’ella - Sufi.cat
3423
post-template-default,single,single-post,postid-3423,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La font és viva, tot sorgeix d'ella La paraula creadora

La font és viva, tot sorgeix d’ella

El pensament antecedeix la manifestació: si és pur, si prové de la font, si és inspirat per ella, aleshores el pensament es realitza. La font és viva, tot sorgeix d’ella.

 

Quan decreta l’existència d’una cosa,
diu tan sols: “sigues!”, i té lloc.
Alcorà, 36:82

 

La font és viva, tot sorgeix d’ella

Abans que es manifestin les coses, la font les anuncia. La mateixa font que les genera les proclama, i en fer-ho les decreta. Si estàs alerta, podràs percebre com les xiva. Si saps escoltar, podràs percebre que una pista ens les avisa, i predir que sorgiran.

El Pensament –i aquí convé escriure pensament amb p majúscula– és l’escolta d’aquesta veu interna. És la percepció de la paraula creadora.

La paraula és creadora: si la sents, seràs còmplice de que els actes esdevenen, podràs participar dels fets que es realitzen, podràs saber com és que arriben a tenir lloc coses que passen. Aquest és el nostre rol en el món: coparticipar-hi, testimoniejar que es realitza. Veure-ho, sentir-ho, percebre-ho. Adonar-nos-en.

 

La paraula creadora

No som aquí ben bé per fer-ho, allò que fem. De crear-ho ja se n’encarrega la font, a través de la paraula. Més aviat som aquí per captar que es realitza, la situació que pren cos, que agafa forma.

Percebem que tot té lloc lloc a través nostre, malgrat no ser nosaltres qui fa les coses. La meravella de la vida és com actua, per si sola i amb nosaltres. El misteri que proposa i executa, per aquest ordre, i que la veu que ho ordena és perceptible, com els actes que ocasiona.

És un misteri que l’existència hi sigui sense ser-hi qui la crea. És com una paradoxa: la font roman sempre invisible, i tot i així resulta evident. Sense ser-hi ens diu hi sóc. Tot el què sabem d’ella és l’univers que regala i la paraula que proclama. Escoltar aquesta paraula és el més proper a ella que podem trobar-nos.

 

Sentir la paraula

Per sentir la paraula hem d’estar molt a l’escolta. També hem d’observar tot el que passa. Si perseverem, més tard o més d’hora entendrem que la veu del cor ja ens ha anunciat el què es genera, i comprendrem que el què veiem es tracta, en efecte, del sorgiment d’allò que de la font brolla, i que no és altra cosa que el que la paraula proclamava.

I ja no ens podrà quedar cap dubte: la veu sentida al cor provenia de la font, també, de la font que fa les coses, com les coses que efectua. I les anuncia abans de fer-les, perquè se serveix de la paraula per realitzar-les. És així com fa les coses: la seva veu és creadora.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies