A tots, en qualsevol moment, ens pot passat qualsevol cosa. Fa uns dies ho deia en Ricky Rubio, que per la seva condició de jugador de la NBA de vegades ha sentit que podria quedar al marge de la fràgil condició que a tots ens sotmet.

“Jugar a la NBA et fa perdre la perspectiva de moltes coses. La mort de Kobe Briant fa uns dies ens va afectar a tots i ens va fer veure que com a jugadors no estem exempts de res, ens pot tocar a tots per igual”, explicava Rubio l’1 de març de 2020 al Magazine de la Vanguardia. En resum: Ser famós, esportista, dedicar-te al què t’agrada o que les coses et vagin bé “no et vacuna de res”.

Res és garantia de res. Aquesta es la nostra condició: La nostra vida no vé amb una garantia. Ni de cinc anys ni de deu, ni encara emys de vuitanta o cent. Viure en la vulnerabilitat és una normalitat per a nosaltres, ha de ser-ho per força, i si ens creiem al contrari és que vivim adormits respecte a la nostra naturalesa. Qui es cregui salvat de qualsevol perill és que és un inconscient.

Acceptació

Viure un episodi de vulnerabilitat és una mena de revelació. És una mostra del que som, una presa de contacte amb la realitat. Viure la vulnerabilitat és obrir-se a la sinceritat i a la transparència. Acceptar que som vulnerables és imprescindible, i potser ens n’havíem oblidat.

La força que ens aporta la vulnerabilitat és a de l’acceptació de les coses tal com son, la de l’acceptació de la nostra fragilitat. Veure’ns fràgils és reconèixer-nos tal com som. En un estat de vulnerabilitat experimentem la veritat més que no pas en altres estats. Sentir-se vulnerable és ben bé un regal perquè és la porta que obre el camí de tornada a la nostra naturalesa original, de la qual ens pensàvem que ens havíem escapat… i no, era una fal·làcia.

No tenim garanties: ens les havíem atorgat, mentalment i socialment. Ara cal que tornem a la naturalesa, el nostre medi més indefugible i menys artificial.

I podem fer-ho plegats: ens tenim els uns als altres. Estem aquí per fer-nos costat, perquè davant la vulnerabilitat tots som iguals. Ningú hi està per sobre.

Cuidem-nos, doncs, acceptem-nos i compartim-nos, vulnerables tal com som.