La religió NO és un mecanisme de control social - Sufi.cat
6495
post-template-default,single,single-post,postid-6495,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La religió NO és un mecanisme de control social. Foto

La religió NO és un mecanisme de control social

Sovint es diu que la religió és un mecanisme de control social. Pot ser-ho. Ara bé, jo entenc que una religió és, precisament, tot el contrari: considero que la vertadera religió és una via d’alliberament, i que tot allò que té a veure amb les imposicions i la coerció són, precisament, quelcom que no és religió. Si una religió serveix per controlar a la gent és que no és realment una religió.

Si definim la religió com el conjunt de creences i pràctiques que vinculen a les persones amb Deu hem d’entendre que el vincle entre cada persona i Déu és únic –particular, exclusiu. És cert que les religions són compartides –socials, grupals–, i que no hi ha tantes religions com persones, però això no fa que les religions neguin la unicitat personal de cada individu, ni trenquin les particularitats i les singularitat del vincle entre cada criatura i Déu. Al meu entendre, per tant, una religió és sana si promou aquest vincle, únic en cada cas, i si facilita que la persona el mantingui i el consolidi cada vegada més. Si la progressió espiritual de la persona és efectiva i constatable és que la religió que professa és vertadera i útil, tal socialment com individual.

La religió serveix perquè les persones assoleixin la seva realització, és a dir, es retrobin amb Déu. La religió, en canvi, no serveix per a controlar als altres, no té res a veure amb això. Només pot ser considerat religiós allò que acosta a les persones a la divinitat. És a dir, allò que allunya a les persones dels camins imposats per altres persones,  perquè, el camí que porta a cada individu a retrobar-se de nou amb Déu és un camí escollit per Déu, no pas per cap persona –ni per la interessada ni per cap altra. Una religió, aleshores, lluny de fer tendir les persones a la homogeneïtat fa possible que cada una d’elles desenvolupi les seves singularitats connaturals i realitzi el seu camí particular cap a la divinitat.

No hi pot haver coacció en matèria de religió

En dotar a cada criatura de la seva unicitat particular, Déu impedeix que hi pugui haver control d’una persona per sobre de l’altra: només Déu controla; només Déu ho sap tot; només de Déu prové la força que permet que cada individu torni a ell.

Vista així, la religió es revela, precisament, com una eina per trencar amb el control social, amb les injustícies i amb les desigualtats. Llàstima que no puguem preguntar-ho a Malcolm X, a Gandhi, a Ahmadou Bamba o al Dalai Lama per confirmar-ho. No els ho podem preguntar, però ho podem veure reflectit en els seus actes: per ells la religió és o va ser clau en l’obtenció de la llibertat dels seus respectius pobles o comunitats.

Crec que no hi ha llibertat més gran que la llibertat d’esperit, i que la religió ens ensenya a gaudir-ne. També crec que quan la religió és ben entesa per les persones, les seves societats se’n beneficien.

Crec que per canviar el món el que cal fer és canviar com a persones, i crec fermament que les religions –ben enteses– són aquí per facilitar-nos aquest canvi.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies